NOTES ANTI-BIOGRÀFIQUES I AUTèNTIQUES

Us confasaré que jo no sóc en Dani Torralba. Jo només sóc el que escriu  les seves històries, entre d'altres coses. Jo estic a dins del Dani i, no tinc identitat, no em fa falta...d'entrada (o de sortida). Simplement sóc i, em manifesto a través d'aquesta identitat. Com totes les identitats, la d'en Dani Torralba, és absolutament falsa. Vaja, de cap a peus, ancara que insòlitament legal.litzada. Entre d'altres coses perquè té el Certificat d'Astronauta, i això li permet caminar com un Diplodocus plenament domesticat per els senyals de tràfec: és un títol que dóna la casa d'Alba als cavallets de cartró que es compren la revista El Jueves, els dimecres.

En Dani Torralba és una màscara que està absolutament buida per dins, com també ho està la identitat d'en Felipe Gonzalez, la del Papa de Roma o la del escriptor Juan Jose Millás. Com la resta de les persones, com ells, com vosaltres, com els vostre germans, cunyats i sogres.

Tothom és fals, perquè sí. Perquè és més pràctic no ser i semblar-ho, que semblar el que veritat s'és. Naixem, o millor dit, ens neixen, i ens donen una identitat falsa que ens la creiem des d'un principi. Però un no és mai allò que fa ni el que representa ni tan sols el que arriba a viure. Un és i punt. No li cal res més. Jo escric a tráves de la identitat d'en Dani Torralba. I quan escric sóc perquè no em cal cap buida i mediocre identitat.

Sempre una contradició, i de fet o és. És com quan vivim també estem morint. Això no ho tenim en compte, però si ho tinguèssim més en compte, potser un altre gall catara, o heterosexual, o transexual. O simplement un altre Bustamante, que de fet hi ha dos (com a mínim) el que plora i el canta, o creu que cant. Clar, que tembé podríem dir, que canta les seves falses dots de músic.

No cal que m'entengui ningú. Ja m'entenc jo. I si no quina importància té? M'ho passo bé i punt. Invento altres i altres móns a través dels pots. Puc perfectament fer veure i de pas ser-ho, un vampir diabètic. Que com tots els vampirs viu de nit. La nit és jove i si un s'ho munta bé és lliga i és folla molt. Però rerament no follo massa, em canso. I a més el sexe està sobrevalorat. El sexe és una màscara. Sí, una màscara que és posa l'amor per no sentir-se sol.

I aquesta és un altra.

Tothom està sola. Però això no és dolent, és boníssim. Per això ens inventem una identitat, amb el sexe no hi ha prou. Sí, ens inventem una identitat per no sentir-nos sols. Per què, que té de dolent sentir-se sol? Què és sentir-se sol? En un moment donat pots perfectament està acompanyat, i sentir-te sol O escoltar un disc d'en David Bustamante i sentir-se sol. O ser el propi David Bustamante i sentir-te sol, entre d'altres coses perquè la teva dona fa masses anucis de xampú i no para de treballar. Es passa tota la setmana fora de casa. No para. No sap estar quieta, i això resulta ser una mica perturbador pel cèlebre cantant.

 Bé, no jo no sé què collons m'ha passat, aniré acabant. Entre d'altres coses perquè en Dani acaba de rebre una trucada d'una noia. He de parlar jo, doncs ell, encara que  vol quedar amb ella per besar-la, tocar-la  i parlar-li, no sap com fer-ho. Qué desgraciat!

Fins un altre nens.

Dani Torralba, 17-5-2014.