COM TOTS ELS TEMPS?

Temps díficils com tot els temps,
mentides que tenen la Veritat pel mànec,
veritat llogades per hores,
Polítics de paper de cera,
papas de broma que megen papas pratrocinades per màfies de Marssella,
intel.lectuals amb idees unineuronals,
fubtbolistes milionaris i sense estudis,
científics morts de gana,
poetes miserables dormint en caixers automàtics.

Temps de plàstics, dies virtuals, nits mecàniques,
drogues de diseny que s'intauren com les noves ideologies,
disvarats que son l'ordre del dia,
fantasmas al congres,
nacionalismes que omplen les butxaques de la gent amb promeses de fum i pà sucat amb alquitrà,
identitats que només són màscares,
màscares per amagar la por i la misèria,
treballadors que son esclaus d'un sistema de CACA DE VACA!

 Temps de boires, temps de vents de plom,
materialismes exagerats omplen als destins,
quan més es té més un és,
és un contibuent ple de marques al cap,  
és un XAI seguint al remat
sense criteri, sense valentia, sense ànima, sense vida interior, sense bogeria de vida, sense amor, sense llibertat!
La nova revolució
té que ser cap a l'interior
per conectar els esperits i recuperar certa humanitat
per viure de debó cada instant fins la mort.
I MORIR SENSE POR!

Aquest poema NO ÉS un poema,
són versos per alliberar-me
de no sé què.
Alguns sembla com si els hagués escrit abans, segurament.
Però la poesia ja té això,
la poesia és una oració
per ajudar l'ànima i el cos, el cos i l'ànima, tan se val
és el mateix.
No hi ha cos sense ànima ni ànima sense cos, tot és la cosmogoonia de l'ésser.

Dani Torralba, 20/5/2014