L'ESPERA ETERNA

 Ai! noia...porto tot el sant dia emprovant-me vestits sense parar. Un rere l'altre. Quina llauna! I no m'ho acabo de decidir per cap. Arribarà l'hora i em trobarà amb els pixats el ventre....perdona, no saps de què parlo, és clar. Veuràs aquest vespre he queda't amb el Josep Antòn i ja és la tercera vegada que quedem. I a la tercera va la vençuda. Ja m'entens no? I tinc uns ganes, quan ho penso m'encenc tota. I es que en Josep Antón és un troç d'home. Guapo, intel.ligent, sexi...òndia quin colet que té!  Em recorda en David Bowie. I ja saps el que representa en Bowie per a mi. TOT! En Bowie el millor cantant i músic de tots els temps! La seva música és la meva vida. Doncs...doncs el que et deia no sé què coi posar-me! I això que m'he comprat unes calcetes i un sostenidors nous i molts sugeridors. M'han costa una mica cars. Però també tinc assumit que quan arribi el moment la boca sensual del Josep Antón m'els arrencarà de cop! Ui ja hi som altre cop. Estic a cent. Calma Eulàlia. És que no ho poc evitar. en Josep Antón és una passada. Saps que és físic? I està estudiant la física cuàntica. Saps que en veritat som subtàncies atòmiques pràcticament eternes? És fort.

 La física és pura poesia.

    La veritat és que no sé que posar-me. I això que me posat el cd de Bowie STATION TO STATION a tota pastilla, evocant la sensual presència del Duc Blanc mentre m'anava posant diferents vestits, faldilles, camises sexis, mitjes, tangues, sostens, sense sostens...M'he adonat que els meus pits no m'acaven d'agrada. De forma no estàn malament, però  m'agradaría tenir-los una mica més grossos. Més o menys com els teus.

  Ostres ja s'acosta a l'hora. I si arribat el moment el tio és fa enrera i, pensa que sóc una llençada? O una qualsevol? Perquè és tan sensible en Josep Antón. Però no ho crec.  Ahir sense anar més lluny, mentre estàvem prenen unes birres al bar d'en Miquelet, vaig notar la seva mà acariciant-me la cuixa. Em vaig posar una mica tonta. Volia que allò no s'acabés mai. Però la veu insoportable de la seva germana el va cridar. Qui mala puta! Perquè tu ja la coneixes. Total que aquesta nit m'hi llenço anirem a sapar i.... perdona, no pengis, truquen a la porta.

   Ostres nena, saps qui era? Un pallo que portava un enorme i bonic ram de rosses, amb una nota que diu: "Recorda que les coses bones de la vida es fant esperar. Fins aquest vespre maca. Josep Antón" Quina emocio tia... Eh que segueixes aquí? Ah, pensava..I ara què? M'he posat molt més nerviosa del que estava. Encara falten unes quantes hores. Però el temps passa volant. Una no se n'adona i KATRAKKKKK!!!!!!!! Sense anar més lluny ja n´he fet vint-i-nou. Clar que per altre costat no em puc queixar! Treballo del que m'agada, la música. Em vaig fer cantant per culpa del Bowie. Dic per culpa, perquè amb els temps que corren.... constantment m'ho pregunta, tot preocupat el meu pare. "Nena, quan trobaràs una feina amb cara i ulls? Recorda que ja tens una edat per fer la pajassa i que els artistes, la majoria, son uns morts de gana i uns drogadictes acabats". Ja sé que ho diu perquè m'estima. I a vegades penso que té tota la raó del món. Però no ho puc evitar. Si no em dediqués a la música, no sé què faria. Però mira ara no parlem d'això.... El cas és que aquesta nit pot ser genial. Collons, encara no m´he depilat! Bé, ara quan  acabi de parlar amb tu ho faré.  Ostres tia el ram que m'ha acaba de dur aquest noi, és xulissim! Però també em sembla un pél exagerat, no trobes? Bueno, sí, ja sé, sóc romàtica... però mai m'havien regalat un ram com aquest. I no sé què dir.  Estic molt nerviosa. Em fumaria una cigarreta o ja possats un porret, però aquests dies estic fent bondat. Com estem a punt de gravar el segon disc, no em vull arriscar. Vull que tot sortir de puta mare! Ah saps què farem una versió de ASHES TO ASHES de Bowie?. Si genial. ....Merda no tinc condons!, espero que em porti ell. Encara que ben mirat potser no fem res, perquè ja se sap a vegades, o sovint, o jo què sé que estic dient!!!!!!!! O sigui que tens tantes ganes de que tot fagi com una seda, que tot d'una, quan arriba el moment tan esperat, no passa res. Res de res. Però espero que quan arribi el moment toqui el cel amb els dits. A més fa temps que no foto un clau com deu mana. Em mastorbo, però no és el mateix. Encara que hi ha tios, nena, que follen tan malament, que val més quedare-se sola montan-s'ho amb una mateixa. Perdona, parlar d'aquestes coses a vegades....però ja se sap la confiança fa fàstic...Hòstis, estic pensant, i si en Josep Antòn folla com el cul?... Clar, que ben mirat aquestes alçades el sexe és el de menys..No! Vull dir què...ja m'en tens. L'atracció, l'amor, la passió....és el que importa, després, després tot fluex com bé deia Heràclit. Per si de cas aquesta nit em carregaré el consolador y la ampolla de Martini..Malgrat tot tot la vida es bella. Òndia dos quarts de set i jo sense depilAr ara si que t'he de deixar. Adéu, petones Maritxell. Records als nens...

Demà et truco i t'ho explico TOT!

  Eulàlia Torrat. febrer, 2011