EN LA CIUTAT DE LES PRESSES

Em desperto

en la ciutat de les presses

entre rellotges

de maduiXa

i cares de farina desmaiada.

Els petons viatgen

per emeil

i el Déus s'intal.len

en les entitats bancÀries,
mentre la Ventafocs

esnifa la ratlla de l'Horitzó.

Estimo

en la ciutat de le preSSes

sobre el teu llit d'escuma

amb llanÇols de lluna

quan tot sembla nou ,

desde el teus ulls

de fada húmida.

Ja no hi ha temps

per res,

en el fons mai hi hagut

temps per res

doncs el temps mai

ha existit.

Tot és possible

en l'ara mateix,

on el somni de la vida

imgina la vida

per viure cada instant
com si fos Únic!

Dani, febrer, 2012