Em desperto
en la ciutat de les presses
entre rellotges
de maduiXa
i cares de farina desmaiada.
Els petons viatgen
per emeil
i el Déus s'intal.len
en les entitats bancÀries,
mentre la Ventafocs
mentre la Ventafocs
esnifa la ratlla de l'Horitzó.
Estimo
en la ciutat de le preSSes
sobre el teu llit d'escuma
amb llanÇols de lluna
quan tot sembla nou ,
desde el teus ulls
de fada húmida.
Ja no hi ha temps
per res,
en el fons mai hi hagut
temps per res
doncs el temps mai
ha existit.
Tot és possible
en l'ara mateix,
on el somni de la vida
imgina la vida
per viure cada instant
com si fos Únic!
Dani, febrer, 2012
com si fos Únic!
Dani, febrer, 2012
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario