Trás la cuarentena
todo y nada seguia igual,
había que seguir levantándose A diArio
para volver a empezar
de nuevo.
El pasado ya no existia.
Bueno, más bien
era un espejismo lleno
de recuerdos levitando,
entre caras de niebla,
y complEjos aprendidos.
El futuro,
siempre amenazante
con promesas afiladas,
que, a veces, paralizaban
todos los sueÑos.
Siempre es ahora.
Trás la cuarentena
se me presentaba
más que nunca, un Vacío:
el vacío
hambriento y luminoso de la vida.
Todavía Y de nuevo,
todo y nada era possible
en ese navegar
hacia la Belleza y la Ternura
en la incerteza
del exirtir, de Repente.
Dani. T. febre, 2012.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
ALLÀ ON VAGIS
No siguis tonto i menteix allà on vagis, però mateix bé. Però fes-ho llaurant la memòria. La mentida t'obrirà p...
-
Dies de vapor, dies de boira, dies plens de paraules. Paraules plenes d'intensitat amb una llum fugissera que agonitza just quan la ... -
.jpg)
Sense respecte no hi ha llibertat, i sense llibertat tot sistema és un despropòsit. Per no dir un estat repressiu. Dani T. D.... -
.jpg)
Camino i procuro ser valent i curiós, no és fàcil. I sort que no és fàcil. Naufrago un dia més per un desert ple de miralls. Cada dia soc u...
No hay comentarios:
Publicar un comentario