Dani T. D. 7/22
Poemes, dibuixos, contes, reflexions, articles, aforismes, y més disbarats...
Fracasando
incluso de memoria,
sin perder la alegría
para nada.
Fracasando
con notable éxito,
sin tomarse nada
prácticamente
en serio.
El Pequeño Ciempiés, 2022
para la ironía,
tiempos malos
como siempre
para dar a entender
tal vez
justo lo contrario
(que es lo mismo,
pero con otros matices),
que no deja de ser
una invitación
para ver
desde otro punto
de vista.
Y así oxigenarse
uno
al comprobar
que nada es tan grave,
incluso cuando
viene y se te lleva
la de la guadaña,
quien sabe dónde.
Tiempos obtusos
para la ironía,
tiempos obtusos
como siempre
que se decantan,
para no variar,
a favor del poder,
garantizando
el poco espacio
que hay
para reflexionar
ante cualquier
confusión
hecha realidAd,
y así escatimar
cualquier resquicio
de ironía
que de paso
a una crítica sana,
que permita
al fin
caminar desde la más
plena vitalidad,
y avanzar
hacia dónde uno
gratamente
le plazca.
Dani T. D. 7/7/2022
recorren la ciutat.
La vida és absurda,
però es fa suportable
i a vegades, fins i tot,
sembla divertida.
Escafandres amb gallines
omplen els carrers,
el món és pur teatre
i nosaltres seguim jugant
a estimar-nos
sota una pluja despentinada.
Dani T. D. 6/7/2022
i segurament
és més que un somni.
No te massa sentit,
i em desperta cada dia,
no sé amb quin
propòsit.
Arribarà un dìa
que finalment em deixarà.
Aleshores no sé que passarà,
potser torni
de diferent forma.
O potser sigui de 9
un no-ésser
en un espai sense espai,
en un temps sense temps,
en una vida sense
existència.
Des d'on es somniï
del revés
des de l'antimatèria.
Segurament també
serà divertit,
i potser tampoc tindrà
massa sentit.
Provablement
també jugarem
a fer veure que
estem ben vius
o ben morts.
O les dues coses,
simultàniament......
com ara,
més o menys.
Dani T. D. 5/7/2022
porten les pàgines del diari
d'avui
sota un cel blau
i un sol taronja.
El món tan podrit com
sempre,
la cosa no prospera,
o si...
Mentre una infanta
es pren una fanta,
ve de l'extrany planeta Borbó69
i reperteix uns premis...
Òndia! Em sona el despertador,
l'oficina m'espera
i jo em desespero.
Clar, que podia ser pitjor,
molt pitjor!
A veure si aquesta setmana
la sort em crida
i em toca la Primitiva.
Si em toqués
espero no convertir-me
en un fill de puta més!
Doncs, ja se sap
els diners sempre fan falta,
però quan es tenen masses
llavors,
sí que surten els vertaders conflictes
i les debilitats d'un..
Mira sinó
les guerres, la fam,
les injusticies, les descriminacions,
la tan caducada monarquia,
les religions, el recisme,
els més discrets faiXismes,
la corrupció, els crims a plena llum,
els mafiosos clubs de parxis,
les enveges, les violacions,
les idiotes enveges de sempre,
la banalitat tan globalitzada,
la tirania absurda
d'aquest sistema tan cabró...
Dani T. D. 5/7/2022
en l'enèsima mentida
agafada entre els dits
del vent,
que bufa la memòria
d'un atzar
que sovint
es confon
amb el desig.
Mentre la història
va cosint
amb els seus fils
de sang i mentida
per les sendes mortals
i ficticies
d'aquesta absurda dansa
feta del progrès més bèstia,
entre deixailles i deixalles
de buidors que ho omplen
absolutament tot.
Dani T. D. 4/7/2022
Cada día es el primer y el último día. Cada día es un nuevo salto mortal. Cada día es una excusa para reír. Cada día se vuelve a empezar po...