LES AIGÜES DE LA VIDA

 La buidor que a voltes omple els dies i les nits. El desig que desitja no desitjar... La lluna desmaquillada des d'una cantonada del cel.

  Els sorolls del pensament entre les parets del crani.

Hi ha moments en que la vida sona a una raresa bella, que no se sap ben bé què és.

En veritat ningú sap què és, ni si té algún sentit.

Un al cap i a la fi en el fons es deixa arrosegar per les corrents de les aigües de la vida.

Dani T. D. 8/2/2026