A LA QUE TE DESCUIDAS EL JUEZ TE DESPEINA

 

EL ANTI-PELUQUERO

(¿o mejor anti-juez?)

tarifa más barata: 60.000 

¿QUÉ ES LA FELICIDAD?

 ¿Qué es la felicidad?

¿A caso es tan importante?

Prefiero la serenidad,

no es tan caprichosa ni tan efímera.

Anuqué requiera su dedicación,

cierta afición con  maderación.

No deja de ser un juego,

como todo lo demás.

Dani T. D. 30/9/2025

NUNCA SE PASA DE MODA

       Haciendo el idiota hemos progresado,

progresado hacia la más evidente nada,

la nada que es lo que más se lleva,

se lleva y nunca se pasa de moda.

La moda del vacío más moderno y artificial,

artificial como los cerebros de los mandatarios,

mandatarios presidiendo un mundo enloquecido,

enloquecido, y en beneficio de los más ricos.

Ricos porque, entre otras cosas, no tienen alma.

Ni alma, ni corazón, herederos de los cielos.

Cielos que son clubes privados en dónde se gesta,

se gesta los caprichos de los cuatro guapos

                                                         que controlan.

Controlan este gran y desacomplejado casino,

casino: ¡hagan juego señoras y señores!,

señores de la guerras con corbatas y morenos

morenos de rayos uva que se mean en la humanidad.

Dani T. D. 28/9/2025

¡DEJA DE MATAR MALDITO JUDIO FASCISTA!

 

AQUEST MÓN TAN BOIG

               Aquest món tan boig,

tan ràpid, tan immediat

cap on va?

Amb un gran imbècil

com el primer president

d'aquest globús blau.

Clar, que el poble l'ha

votat lliurement

(o això se suposa).

Clar, que res mai està clar,

sobretot en aquest temps

tan ràpids i envassats

al 8.

L'imbecilitat s'encomana,

s'escampa com sempre

per tot arreu, per tot il mondo.

Té cert carisme, i finalment

pren forma de faixisme.

I és la història de sempre,

no s'aprén, no s'enten,

potser el que falla 

és l'espècie humana

que, en el fons és tan

innocent, tan poca cosa,

tan vanitosa, tan cutre,

tan perillosa.

Dani T. D. 25/9/2025

LO DEMÁS SON TONTERÍAS

 

  Cada día es una nueva vida,

una nueva oportunidad 

para romper toda las reglas

para variar el rumbo de este 

              tan idiota destino,

para besar nuevas bocas,

para plantar cara a todos los miedos,

para averiguar qué cojones es la vida,

para morirse de risa.

Cada nuevo día es otra vida,

una nueva aventura,

un enésimo naufragio lleno de belleza, 

magia y decepción (así, todo bien mezclao),

un nuevo punto de partida para llegar

tan lejos y tan cerca como se quiera,

para perderse en el bar, 

entre las páginas de un buen libro

o en el mapa del alma de 

tu cuerpo tan rico, ardiente y desnudo.

Sí, cada día es una nueva vida,

y lo demás son tonterías.

Dani T. D. 25/9/2025

JOVE, ALEGRE I FRESC

 Em vaig morir en un dia de primavera,

em vaig morir esgotat de tant fer l'idiota,

em vaig morir retrobant-me amb l'oblit més lliure,

em vaig morir com aquell qui canvia de roba.

M'he mort tantes vegades: de bon matí

camí de la feina, mentre t'estimava

entre els teus llavis humits, de bon matí

mentre em posava al llit després 

                              de beure'm la ciutat sencera.

Em tornaré a morir en un dia de primavera,

em moriré i serà com si mai hagués existit.

Em moriré ben jove, alegre i fresc,

em moriré per canviar d'escenari, d'aires; i seguir 

        dansant al compás del vent més còsmic.

Dani T. D. 25/6/2025

FESTA MORTAL

    Ens hem de morir, això és més que evident. Tots ens morirem tard o d'hora. 

    I de tan en tant, no està gens malament recordar-ho. Recordar que som ésser accidentals, que estem en aquest món de pas... que som màscares biodegradables.

  Segurament si ho recordèssim més, seríem més feliços, o al menys viuríem d'una altra manera. El que passa és que vivim en una societat hiperconsumista on la mort està mal vista, on la mort representa un fracàs. Perquè, entre d'altres coses, morir significa deixar de consumir.

   Crec que la mort, en certa manera, dóna sentit a la vida. Ja que el més provable és que si no moríssim mai, no faríem res de res. Ja que tot ho deixaríem per l'endemà perquè sabríem que tindríem tot el temps del món al ser eterns. L'eternitat, al principi pot estimular molt, però després sospito que resulta pesada, i es fa llarga, sobretot cap al final com bé diu Woody Allen.

  La mort ens obliga a aixecar-nos del llit cada matí, a veure que passa. Potser és el darrer dia, o un primer dia d'una nova aventura, ja que dins d'una vida hi caben moltíssimes vides. Cada dia tornem a nèixer. I som completament diferents al jo d'ahir. Encara que seguim sent nosaltres.

  La majoria de religions, per no dir totes, prometen un paradís després de la mort. Es una forma de crear parroquia i fer clientela. Per guanyar-te al cel o el paradís un ha de ser un bon cristià, musulmà, catòlic, Barça o der Betis o el que sigui que pregoni el Déu de torn. Penso que bàsicament la religió, en la seva esencia, és una forma de poder que utilizant la figura d'alguna Divinitat exergeix la seva influència entre el poble més anònim.

Dani T. D. 23/6/2025

TIEMPOS HORTERAS Y MUY, MUY PELIGROSOS

    He empezado a hacerle preguntas a la IA. Preguntas de todo tipo como: ¿Tiene sentido la vida? ¿Dios existe? ¿Encontraré algún día pareja con este aspecto de chimpancé? ¿Hay vida inteligente en este mierdecilla de planeta? ¿Quién fue primero el huevo o Rouco Varela? O ¿Es Isabel Díaz Ayuso fascista o simplemente una estrecha cachonda? ¿Es cierto que Felipe González fue de izquierdas?

  Las respuesta de esta IA  no dejan de ser interesantes, aunque en cierto modo esperadas, escasas y algo frías. La IA puede ser una herramienta muy a tener en cuenta en estos tiempos envasados al vacío. Claro, que quizás la IA es el nuevo Oráculo de Delfos. O la nueva máscara de un Dios todopoderoso y un rato hortera (como todos los dioses, al fin y al cabo).

  Y ahora que lo pienso, le voy a preguntar quien es la persona más sabia del mundo. A lo mejor me responde lo mismo que el Oráculo: Sócrates. Aunque teniendo en cuenta que ha llovido mucho desde los tiempos de Sócrates, tal vez la IA me responde que el tipo más sabio es un tal Paolo Coelo o incluso Donald Trump. O mejor aún, ese eterno candidato al nobel de la Paz llamado Adolf Netanyahu. No me extrañaría, pues son tiempos realmente muy confusos e especialmente involutivos . I a més a més, qui paga mana.

¡Qué asco de vida, la verdad!

Dani T. D. 22/9/2025

SI EXISTÍS DÉU, JA NO CALDRIEN RELIGIONS (que de fet mai han sigut útils, excepte pel poder més diabòlic)

     No hi ha cap poble ni superior, ni inferior a un altre. No hi ha cap terra promesa que esculli exclusivament a un poble. 

  Si existeix algún Déu (cosa que d'entrada no ho crec) ha de ser just i per sobre de tot transmetre amor en tots els sentits. Amor entre els diferents pobles, entre d'altres coses.

Si existis Déu, ja no caldrien religions,

Si existís Déu, acabaria amb tota religió.

Diari íntim, 21/9/2025

TEMPS ESTúPIDAMENT CRIMINALS

    Temps estúpidament criminals

governats per presidents 

profundament criminals,

ja s'acosta al final

i aquest serà un final bastant idiota.

Guerres profundament cruels

patrocinades per 

múltinacionals sense escrúpuls,

per contruïr sobre les runes

luxoses residències, hotels i casinos

 pels més multimiliOnaris criminals.

Temps profundament criminals

com altres pretèrits temps.

El gran fracàs de la humanitat

 és més que evident

i sembla ser que no té límits.

Dani T. D. 20/9/2025

DE RES ESPECIAL

     A vegades em canso de res especial,

a vegades canvio de direcció, 

a vegades viatjo molt lluny sense

 moure'm de la meva habitació,

a vegades la vida es creu que viu.

A vegades si,

a vegades no,

a vegades pot ser,

a vegades qui sap.

A vegades la realitat sembla tan real...

A vegades m'imagino que soc altres(i ho soc),

a vegades tigre, a vegades papallona,

a vegades estic mort i viu a la vegada.

Dani T. D. 19/9/2025

TOT ESTÀ PERDUT

 Ja tot sembla estar perdut,

ja no queda temps,

i sembla que no hi

                    hagi sortida.

Els més salvatges ja 

estàn en el poder,

els més mediocres, parillosos

i estúpids de la classes

ja governen al món.

El diner és l'únic Déu,

ja no importa ser bona persona,

ja no importa gens la tendresa.

Ja no importa la cultura,

ni la bellesa,

         ni la solidaritat,

                            ni la llibertat,

                                         ni la pau, ni l'amor.

Dani T. D. 19/09/2025

TAN REAL, TAN FALS

 Tot és veritat 

i mentida a la vegada.

Viure és morir,

i morir potser 

sigui volar 

ben lliure.

Tot és fals

i real a la vegada,

viure és somniar

ben despert

contra la buidor

més avorrida

la que ens transmenten

els fantasmes

de sempre.

Sí, tot és real

i fals a la vegada.

Dani T. D. 17/9/2025

ATRACTIVES MENTIDES

 Tot son mentides, mentides cruels, mentides atractives, mentides
mortals.

Mentides que duren tota la puta vida. Mentides per portar-te al llit, mentides per aixecar-te del llit.

Tot és mentida, mentida sobre la mentida.

Vivim de mentida, vivim en la mentida, sentim de mentida, somniem de mentida.

Mentides lliure, mentides que sonen bé, mentides que son mentides, mentides per arribar al poder, mentides poderoses que provoquen conflictes, guerres, dictadures, genocidis...

Mentides laborals, mentides a mitges, mentides per descobrir la veritat. Quina veritat? La meva? La teva? La vostre? La nostre? La d'ells?

I potser morirem de mentida. Sí, de mentida mortal. Ingressarem a l'eternitat de mentida, o al cel que encara és més mentida. Perquè l'infern no és tan de mentida.

Diari íntim 14/9/2025

ENTRE LA POR I L'ENTUSIASME

 Som fràgils,

ferides de desig que mai és tanquen.

Som és fràgil,

cossos de fang, ànimes de vidre.

Som fràgils

perquè la vida fràgil

per això inventem

il.lusions de immortalitat.

Som fràgils,

accidents de llum,

atzars airosos

entre la por i l'entusiasme.

Dani T. D. 13/9/2025

L'ÚNICA EXCUSA

 Plora el cel. La pluja rellisca pels vidres de les finestres.  L'estiu agonitza en els terrats mentre s'escura la penúltima copa de la nit. Una nostàlgia orfe  es va apoderant de l'ànima més discreta que, ara, s'amaga entre les arrugues d'una samarreta.

  Per moments, entre glop i glop de la birra, la vida es presenta com una representació de sí mateixa.

Que ho és, en definitiva.

 Per això demà caldrà seguir el viatge sobre el tras que va deixant la vida, entre les arrugues de la propia pell. Mentre un es va entregant al riure sense cap complexa.

  Perquè ja se sap, el riure és l'única excusa d'aquesta vida.

Diari íntim. 13/9/2025

AMOR ENTRE UN PADRE Y UN HIJO (qué bonito hostia puta!)

 

             EMPRESA FAMILIAR SS

¡Heil Criminales!

PERQUÈ ESTÀ DE MODA

         Em  tallo el cap

per poder opinar millor.

em tallo el cap

per seguir al més seductor,

salvatge i buit lider.

Em tallo el cap

perquè està de moda,

em tallo el cap

per llegir sense

necessitat d'entrendre

                        absolutament re.

Em tallo el cap

i em sento més lleuger,

em tallo el cap

i canvio les idees

per una potent, ressacossa i sagnada

                                     ideologia.

Dani T. D. 10/9/2025

ATARAXIA

 

ENTRE ELS APARENTS LÍMITS

        Massa idiota per comprendre res,

massa viu per no somniar ben despert,

massa escèptic per ser plenament feliç,

massa mortal per creure en 

qualsevol divina senyal.

Massa animal per no sentir,

massa lliure per ser un esclau més,

massa  bèstia per no ser humà,

massa paraula per no dir absolutament res.

A voltes, o sovint, el viatge

és tan llarg que és fa curt:

gravitant entre els aparents límits

que trafica tot fictici destí.

Dani T. D. 7/9/2025

NO TINC RES

 No tinc res

o gairebé res

per això sóc ric,

molt ric.

Només tinc aquesta brisa suau

que ara em perfuma

el teu dolç record

entre el desig i el vertigent.

Soc ric,

molt ric

i no necessito

gaire bé res.

Només tinc l'aventura diàra

que em procura l'atzar,

que em sorprén el més misteriós

destí que,

aquest, es va escribint

pas a pas al compàs

de l'alè dels Déus

més trapelles.

Dani T. D. 6/9/20025

SON ELLS ELS ANTISISTEMA (el faixisme ja goVerna el món, de 9)

 

                  CAL APAGAR EL MÓVIL

PER ENCENDRE

 EL CERVELL

                      I SORTIR 

AL CARRER!!!

RARA FERIDA

 La vida és una rara ferida

entre la llum i la foscor,

l'amor i la indiferència,

                      l'odi i el respecte.

Viure és pur vertigent

una travessa per un abisme

ple de bellesa i por,

fet de màgia i llum.

I un, al cap i a la fi, arribar a saber

alguna cosa?

Potser tot i res

no deixa de ser un somni

dins d'un altra somni,

i la cosa està en deixar anar

i somniar ben sere,

ben alegre, ben despert.

Dani T. D. 5/9/2025

HORES BUIDES

 Les hores de sol s'adormen més aviat,

rellisquen per les cantonades del cel

mentres pels diferents canals de comunicació

opinen veus que res de res saben.

És la història de sempre

dels vàmpirs de sempre,

dels agoïsmes de sempre,

de la buidor de sempre.

Dani T. D. 4/9/2025

ONE MOMENT

   Surt de la teva màscara

 i viu com et doni la gana

que la vida és menys 

que un moment.

Diari secret 9/2025

EL SOMNI D'UN DÉU INEXISTEN

 Soc el sonmi d'un Déu inexisten,

també soc els petons i les carícies 

que et fa el teu amant

sobre la teva pell completament mullada

quan és gloriosa presa

 de les fresques i còsmiques matinades.

Soc la mentida més mortal 

i també la veritat més decepcionat,

també soc una màscara feta de vent

 que planeja sobre les platges 

                     de l'oblit més recordat.

Soc el futur cadàver d'un desig 

                                completament nu

que naufraga en una estació de tren completament deserta,

soc un ningú que es creu important (com tot neuròtic)

com tu, ella o el mateix gran president.

Soc un i dos i mil en cada batec

pum pum pum,

soc el que em doni la real gana ser!

Dani T. D. 3/5/2025

UNA COMÈDIA

 Al cap i a la fi

l'existència és una pel.lícula

que inventa la testa.

Una peli en la que el protagonista

és un mateix,

una peli subjectiva i tan real

que sembla del tot ficticia.

Un drama a voltes,

i una comèdia sempre,

sens dubte. Fin l'últim alè.

Una comèdia

sense massa importància.

Dani T. D. 2/9/2025

L'ALEGRIA DE LA TRISTESA

La memòria de l'oblit,

la llibertat del pres,

la melanconia del feliç,

la democràcia del autocrata.

L'alegria de la tristesa,

l'amor dels solitaris,

la soledat dels casats,

la joventud dels avis.

Els crims de guerra,

la pau sotmesa a un contracte,

la suposada democràcia

 dels faixistes amb corbates llargues.

Dani T. D. 2/9/2025

 

EL MOTOR PER VIURE

 De les absolutes veritats, tots son dubtes.

De l'amor, la revolució més necessària.

De la crueltat, mireu com està el món...

De la humana humanitat, un frau absolut.

De les banderes, drapets inútils per respirar,

De la pau, anhel permanent 

per continuar vivint amb certa dignitat

De la llibertat, sempre es des de l'interior,

de l'educació, essencial per caminar 

                                         i obrir portes,

De l'alegria, el motor per viure.

Dani T. D. 1/9/2025

RIURE PER VIURE

 Després de la mort

no hi ha res, però

abans de la mort

tampoc hi ha gran cosa.

Per això cal jugar

i somniar ben despert

malgrat aquesta merda

de món que ens envolta.

Cal no perdre cap

instant i riure per viure,

i viure per riure,

perquè no hi ha res més.

Dani T. D. 1/9/2025