Confusión cotidiana
de buena mañana,
me resucito de nuevo
entre arenas movedizas.
Confusión con dos
de azúcar,
mientras las pantallas
vomitan sangre.
Confusión por las redes,
confusión para llevar,
destinos confusos que
se reinventan en cada latido;
a cada paso
hacia la más bella
e inconfundible
nada.
Dani T. D. 31/5/2025
se sobrelleva (y de paso,
se disimula)
con la invención de los Dioses.
Ya sean etéreos, virtuales
o incluso materiales.
Pequeño Cioran, 2025
En el trabajo coloco bebidas,
y fuera del trabajo,
las bebidas me colocan.
Peter Wilson, reponedor y pensador danés, 1930
Més que normal, prefereixo ser natural.
La normalitat sempre té un punt pervers.
Diari secret, 5/2025
Una cosa es: su puesto de trabajo: charcutero, periodista, profesora, barrendero (por ejemplo)
Y otra cosa es un supuesto trabajo: rey, político, obispo (Dando ejemplo, ¿De qué?)
Diari secret, 5/2025
Sueños rotos al borde del camino
cuando el sol ya declina
en una esquina del cielo.
Oraciones ateas sin adulteraciones
de ningún tipo
piden serenidad, alegría
y nada más.
La vida de nuevo un día más,
la lucha continua
hacia la nada más espectacular.
Dani T. D. 28/5/2025
.jpg)
que uno es nada,
no deja de ser
un gran consuelo.
A partir de ahí
nada es imposible.
Diari secret, 2025
siempre me equivocaré,
piense lo que piense
nunca acertaré.
Sienta lo que que sienta
nunca será insuficiente,
viva lo que viva
acabaré muriéndome.
Camine lo que camine
nunca terminaré de llegar,
sueñe lo que sueñe
procuraré no ser un muerto
en vida.
Lea lo que lea
me agrandará el universo,
escriba lo que escriba
siempre y nunca
será algo más
que un sueño.
Dani 27/5/2025
Procura encontrar vida
antes de la muerte,
porque después me temo
que na de na colega,
ni un café.
Doctor Calmar, 2025
Lunes, íntimo vacío en las entrañas. La ficción de la realidad viene atropellando y se tambalea. La radio informa que el mundo sigue igual, o más, loco.
Pereza sutil.
Ya se sabe, la rutina vuelve a vestir el cuerpo y el alma. Parece que el nuevo lunes se repite siguiendo los ya tan transitados pasos dictados por el eco de la resignación.
Aunque seguimos dando vueltas al rededor del sol. El sol que hace posible esta luz mágica que se derrama por cada rincón, pintando una rara irrealidad que nos envuelve y nos respira mortales.
Dani T. D. 26/5/2025
mai entendré aquest món.
Tantes guerres,
tants cadàvers,
tan odi, tantes enveges...
I per què?
Si la vida son quatre dies...
I en aquesta vorera del mar
estem tan avorrits, tan deprimits,
tant distrets...
No antenc aquest món
tan competitiu, tan violent, tan absurd...
Si la vida
és un fantàstic viatge a cap indret,
una estona fugaç...
una simple escopinada còsmica.
Dani T. D. 25/5/2025
Normalment soc dos. Encara que hi ha dies que he siguit fins a vint (no, no exagero).Hi ha dies, com avui, que em quedo al llit descansant, llegint a Juan José Millás, o bebent unes tòniques. Llavors envio els meus dobles a treballar, a comprar a Caprabo, a renovar al Dni, a la cita amb el meva xicota. Ells son versions de mi mateix sense deixar de ser jo.
Ningú se n'adona del matís. O sí, però deuen dissimular.
La veritat, és que no em puc queixar. I no sé si a vosaltres també us passa, segurament que sí.
I es que això de ser un mateix és un dur exercici, que sempre acaba sent un meravellós despropòsit.
Dani T. D. 23/5/2025
En l'oficina on treballo, em trobo amb companys que també estàn ben morts. Amb ells comparteixo unes hores d'agrables rutines on teclegem ordenadors que ejecuten tasques que no tenen massa sentit, però que ens permeten seguir respirant en aquest planeta que tan sols dóna voltes al voltant d'una més que discreta foguera. I de pas ens guanyem la vida, com si la vida es pogués guanyar.
Quan surto de l'oficina, estiro les cames una mica i em passo pel bar de sota de casa a beure una orxata. Després torno a casa. Sopo mentre veig les noticíes per la tele com si fos una peli de serie b. Més tard em prenc una pastilla verda per no pensar y acte seguit em poso dins del taüt a descansar unes hores fins el dia següent.
Mentre passa la vida com una suau brisa que pentina els carrers de matinada, i es col.la entre els meus dits ben morts.
Dani T.D. 21/5/2025
naufragio en
un archipiélago de mesas
dentro de un edificio gris,
sin demasiadas ganas de nada.
Fuera,
el decorado del mundo
se desgasta
por el progreso idiota
que nos hace inmunes
ante la estupidez
de nuestro propio destino.
Mientras la vida
pasa como una
rara y mágica
epidemia mortal.
Dani T. D.
que quasi res és tan evident,
quan la vida és una ferida
mortal, màgica
i (a la vegada)
sense massa sentit.
Quan Déu no és més
que un antic recurs burocràtic
per controlar al personal,
convertint la por
en vinagre.
Quan els vàmpirs de sempre
governen de nou
des dels seus sofisticats despatxos,
mentre un elèctric vent
despentina els pensaments
dels nàufrags ànonims
que transiten pels carrers.
Dani T. D. 19/5/2025
pues tiene mano
de santo.
Y preside el Vaticano
un lugar muy cercano
cercano, cano, ano...
Versículo 3, Sant Ateo
y voy hacia la nada
mientras, danzo el sueño
de esta caótica vida.
Me hago con una máscara
me creo un yo a la medida
para danzar con otras máscaras
esta locura tan desmedida.
¿Y al final qué?
Nada del otro mundo,
o quizás este simulacro
ya sea todo un milagro.
En fin, como
dijo Paul Éluard:
hay otros mundos,
y están en este.
Dani T. D. 15/5/2025
Saltar al buit,
reinventar-se
cercar la divinitat
amb les Lleis de Kepler.
Ser valent i anar cap a la por,
dessafiar-la
per desxifrar-la:
aïllar la icògnita
per tornar a començar
des d'un altre punt de vista.
Ser valent per aixecar-se
després de cada caiguda
fins que la patacada sigui
mortal i no parar de riure
i de conèixer coses noves
per ser valent
des de cada batec
que dispara el cor.
Dani T. D. 13/5/2025
sombras y máscaras
flotando por este universo
que se expande, que se contrae
como un gran corazón.
Rostros de arena,
caras de agua
danzan por este cosmos
ordenando el caos
desde una aparente creación.
Dios en la nada,
la nada en Dios
regula las aguas
de la más bella confusión:
aquella que constituye
toda forma de realidad.
Dani T. D. 12/5/2025
Les respostes de la religió, concretament la catòlica, no em convencen gens ni mica. Gràcies a ella, cada vegada soc més atéu, o agnòstic, segons l'época.
L'elecció del Papa ha sigut realment un gran espectacle (ho he de reconèxer), sense cap desperdici. Totes les cadenes de televisió, internet i de ràdio pendents del Vaticà, què fort! Al menys, així ho sentit jo
I això que la figura de Jesús no deixa de ser interessant. Va ser tot un revolucionari, amb una filosofia molt potent, per això segurament el van matar, com en Socràtes. Tan debó l'eglèsia catòlica seguís l'exemple de Jesus, algún dia d'aquest.
Però finalment tot son interesos polítics i econòmics. L'esglèsia catòlica no deixa de ser una gran (o com una) multinacional, on sovint, el de menys és portar amor i pau al món.
Tot és una gran hipocresia.
Perquè, entre d'altres coses, el món segueix com sempre, fet una merda (malgrat els seus grans avanços tecnològics): ple de guerres, fam, desigualtat, insolidaritat, egoïsmes, injusticies de tota mena...
Posats a creure en alguna cosa, m'inclino per la ciència, la poesia, l'amor, l'amistat, la música, la literatura, la filosofia, la llibertat, l'ética....
I com canten El Último de la Fila: lo que quiero está siempre tan lejos, quizás al final de este absurdo camino.
O no, perquè molt em temo que només és viu una vegada, i amb una vegada hi ha més que suficient.
L'interessant és trobar vida abans de la mort. Després, em temo que res de res.
Diari secret, 10/5/2025
El dinero no da la felicidad....
¡¡Pues a la mierda con la felicidad!!
Caro diario, 5/25
Cuando el mundo
lo gobierna un vendedor
de seguros,
cuando un enjambre
de obispos se fuma
toda la fe de la parroquia.
Cuando el futuro
es un escupitajo en el espejo,
cuando la razón ya sólo
funciona con coca, calimocho
y Prozac.
Cuando la tecnología
ya es el único Dios,
cuando la existencia
ya es puro simulacro para
transitar por el vacío
de la ansiedad más
postmoderna.
Dani T. D. 7/5/2025
Aunque uno no sea creyente,
en cuanto te descuidas te dan
con el conclave dels collons
en toda la ingle.
Diari secret, 5/2025
Como era poeta
en lugar de cortarse las venas
se cortó los versos.
Murió al borde
de una mentira,
como en el fondo
muere cualquier mortal.
Dani T. D. 6/5/2025
un juego bastante serio,
y bastante idiota.
Y hay que ser valiente
para asumir la propia cobardía
que desgasta
las horas
en su escapada
apresurada
hacia la nada.
Vivir es un vértigo
un vértigo mortal
desde la cuna hasta la tumba.
Y hay que estar bastante loco
para soportar la cordura
en el simulacro de esta existencia
que no para de buscarse
en el espejo
del reflejo
del vacío
más evidente
y más sorprendente.
Dani T. D. 6/5/2025
de respirar,
de treballar,
de caminar,
de somniar.
I d'altres vegades descanso
de viure,
de morir,
d'existir,
de ser jo i
concretament ningú.
Hi ha dies que estic fart
d'esperar,
de llaurar,
d'estimar,
de la felicitat,
de la tan seductora buidor.
Hi ha vespres que estic encantat,
foll,
embriagat,
extasiat,
més viu que viu,
més mort que mort.
Dani T.D. 6/5/2025
Assumir que la vida és totalment
absurda, pot ser tota una alliberació...
Diari secret, 5/2025
me pregunto si hay vida
antes de la muerte
Diari secret, 05/25
En caso de existir Dios,
¿Estaríamos viviendo en una teocracia cósmica?
O sea, en una dictadura divina.
Pequeño Cioran.
però a vegades
es fa llarga llarga, llarga.
La vida és bella
però a vegades
és una merda, merda, merda.
La vida és mortal
però a voltes
és fa eterna, eterna, eterna....
La vida és un viatge
cap al res
més lliure, lliure, lliure.
Dani T. D.
viatgers intergalàctics que
viatgen al voltant d'una
estrella a una velocitat continua.
Mortalitat i ammortalitat
en cada batec que dispara al cor
bombejant sang
que tard o d'hora serà evaporada,
coagulada i subtilment
transformadaaaa
en una enèssima icognita,
Som màscares que floten
dansant al compàs de
la melodia de l'eco d'una
Atractiva mentida
que creu ser totalment certa
quan tompoc ho és. Ja que la veritat
què és la veritat?
Potser la veritat
és el descobriment que cadascú va fent
pas a pas
cap les platges
d'un no-res ben lliure.
O potser la veritat
sigui l'ater ego de la mentida,
(o el revés, que també podria ser...)
Però el que sí
un és:
matèria i energia.
Dani T. D. 3/5/2025.
.jpg)
en mentida tot és possible
en aquest món impossible
fet de miralls, sang i boira.
En veritat la veritat
està sobrevalorada
en aquesta vida
tan mortalment ficcticia.
En veritat la vida no
té massa sentit,
i potser millor així;
tot plegat és una escopiNada
en mig d'un univers fugaç.
Dani T. D. 2/5/2025
i ningú s'equivoca.
El govern diu blau,
l'oposició diu vaca.
Els pirates conten els diners,
els bisbes juguen al pòquer,
mentre els Déus canvien
de pàrroquia.
Els esclaus moderns van en cotxe,
els banquers es masturben amb guants d'or,
mentre les xarxes socials s'omplen
de rumors i mentides atractives.
I el món segueix girant
al voltant d'una gran foguera
mentre la comèdia segueix
davant d'una platea completament
buida.
Dani T. D. 2/5/2025
No sempre s'aconsegueix escriure el que un vol escriure. O més aviat, quasi mai s'escriu el que un es proposa escriure veritable...
.jpg)
.jpg)