En una arteria de la realitat més oficial (o ficticia, que també podria ser), s'ha mort el Papa de Roma. El màxim representant de l'esglèsia catòlica, el cap d'estat del Vaticà. I jo què sé més..
No soc creien. Depent del dia soc ateu, o agnòstic. Em costa creure en una vida més enllà de la mort, perquè, en prou feines (a vegades o sovint?), em costa de creure en una vida abans de la mort.
En tot cas, afronto el dia dia -o això crec jo- amb bon humor.
Diuen els antesos que era un bon paio aquest papa, i que volia recuperar l'eglèsia dels pobres, els més humils, dels més miserables, dels més marginats, donar més importància el paper dels misioners. Que ha aconseguit moltes coses que a certs sectors de l'esglèsia més conservadora no agraden massa.
I potser sigui cert, però a l'hora de la veritat no era més que un Papa, representant d'un gran institució que té, encara día d'avui, una notable influència i poder arreu del món. I tot poder sempre té alguna cosa de perversitat.
El Vaticà no deixa de ser una gran multinacional ple de propietats arreu del món, que té un gran poder de convocatòria. I una gran influència encara a dia d'avui.
I no deixa de ser una hipocresia veure a molts caps d'estat en les celebracions funeràries del Papa, mentre continuen les guerres, les desigualtats, la fam, la pobresa, els abusos sexuals de part de milers de bisbes, el masclisme, les enveges, la corrupció i més coses...
Tot, plegat un teatre lamentable, patètic, terrodífic, i sinistre.
Clar, que Shaskeaspeare ja ho va dir: el món és un gran teatre.
Gràcies a Déu soc ateu!!!
Dani T. D. 26/4/2025
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario