es podreixen en els àngles
de la ciutat sense memòria.
Lleis de sal, lleis de sucre
tracten de regular
les conductes d'aire extravegant.
Son temps envasats al buit,
avui em fa mal el cap
i el més curiós És que no tinc cap.
Paraules comprades
a l'Institut del Pensament Global
alimenten aquesta felicitat tan ximple.
Tots diferents, tots iguals...
mentre no deixo de pensar en tu
i el més curiós és que ja no tinc cor.
Dani T. D. 18/03/2025
No hay comentarios:
Publicar un comentario