DE COP, L'ANGOIXA

   A vegades l'angoixa t'envia un missatge. L'obres i t'invaeix l'anima

                                               i el cos.

Per uns moments no saps per on avançar. T'atures, respires, agafes aire, tanques els ulls.

Viure mai és fàcil. Cal començar cada dia, ser humil i ser fort. No deixar de somniar ben despert. Ser valent  i llençar-se cada dia sense xarxa. I finalment, ser húmil.

      I a vegades es disparen tots els dubtes: la vida és un somni? És real tot això? I un, no és més que un altra màscara dansant per aquest univer fugaç que es va perdent en la immensitat del temps més fictici.

  Sonvint un té por, i el millor que es pot fer és caminar cap a ella.

Diari secret, Dani T. D, 22/2/2025