Cada dia, les hores es fan més curtes, i les nits en prou feines duren per tencar els ulls una estona o estimar mitja estoneta.
Els dies son minuts que, en general (o aquesta és la seva tendència més natural) transpiren rutina i buidor. La rutina és una roda bastant imbècil que no te fi, mentre que la buidor sovint omple massa espai.
Però intento no fer drames. Entre altres coses, perquè no m'agrada fer drames (al menys que em paguin certa quantitat substancial de diners). Ja que tot no deixa de ser relatiu.
El cas és que els rellotges ximples segueixen empaitant cap el futur més inexistent, imitant el bum-bum del cor. I quan el cor s'aturi, què? Potser es podrà comprovar que hi ha rera tot aquesta farsa plena d'una misteriosa i vital buidor.
Si es que hi ha alguna cosa, és clar.
Dani T. D. 9/2/2021
.jpg)
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario