pels carrers de la ciutat fantasma,
on els cors anònims
ja naufraguen pels passadissos
de cada casa de paper.
Paraules desorientades
ja no saben què pensar,
davant les noves que dicten
les estadístiques més afilades,
marcant el pas en l'essència
de tot aparent ordre.
Paraules gastades
de tan trastocar-les
descusen els silencis
que fan cridar les veus
més ofegades de tant
esperar sempre les
mateixes sortides.
Paraules trencades
recorren ensopegant
un laberint de pluja seca,
i sense deixar de marcar
el pas, saben que un nou horitzó
sempre està després
de cada ensopegada.
Dani T. D. 22/3/2020
.jpg)
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario