Un cafè naufraga de bon matí, quan els meus somnis es desperten per enèssima vegaDa i comencen a caminar. La vida torna a incendiar els carrers de llum, i la llum crea de nou el desig més inmediant.
Engendrant de nou la voluntat.
Voluntat de ser.
Fam de curiositat per anar més enllà de l'ara meteix.
L'ara mateix que és un cafè que beu la sed de l'existència.
L'existència que és un enèssim anhel dins d'aquest fugaç i etern univers.
Dani T. D. 5/8/2019
Poesía, pinturas, reflexiones, aforismos, y demás historias... en castellano, catalán, y otras idiotas (perdón, idiomas) Por Dani Torralba Devesa, un inconsciente que no quiere dejar de soñar bien despierto hasta el final (si hay algún final, claro)
lunes, 5 de agosto de 2019
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
POR SUERTE
Por suerte estamos destinAdos a desparecer. Dani Torrat, 2020
-
Camino i procuro ser valent i curiós, no és fàcil. I sort que no és fàcil. Naufrago un dia més per un desert ple de miralls. Cada dia soc u...
-
Tanta guerra, tanta merda, tanta mentida, tanta esquerda. Tanta injusticia, tanta bandera, tanta desigualtat, tant hort...
-
T'escupiràn a la cara, t'insultaràn per l'esquena, et donaràn bofetades fins el certicat d'identitat quan menys t'ho esp...
No hay comentarios:
Publicar un comentario