Horas embrujadas
por los acontecimientos
tan neuróticos y suicidas
que naufragan en las absurdas tardes
de domingo.
Jornadas totalmente embozadas
por lágrimas de celofan que rien
entre la desesperación
más paradógica i elegante,
con el rímel corrrrrrrrrrrrrridoooooo.
Entre el ahora y el siempre,
el nunca y el alguna vez,
el jamás y el puede ser mañana...
entre Ramón y Cajal,
Julieta y Romeo,
Al y Capone
esta angustia tan eléctricamente dominical,
la que me mantiene no muerto del todo,
por un capricho del azar más inconsciente.
Horas embrujadas
perfuman mis pasos
hacia el misterio más geométrico;
el que da movimiento
a esta tan accidental biografia,
la
que me desvive
por segundos
a la espera impaciente de
que te quites todas esas ropas
que Hoy me llevas
Cariño,
incluso la ficción más despistada.
Dani T.D. 13/10/2018
Poesía, pinturas, reflexiones, aforismos, y demás historias... en castellano, catalán, y otras idiotas (perdón, idiomas) Por Dani Torralba Devesa, un inconsciente que no quiere dejar de soñar bien despierto hasta el final (si hay algún final, claro)
sábado, 13 de octubre de 2018
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
¡¡¡VISCA ISTANBUL!!!
A QUIN FANTASMA I XORIÇO (professional i català) VOTAR???? (Català, Espanyol o Mongol, si ets un humil o miserable treballador et...
-
Camino i procuro ser valent i curiós, no és fàcil. I sort que no és fàcil. Naufrago un dia més per un desert ple de miralls. Cada dia soc u...
-
Tanta guerra, tanta merda, tanta mentida, tanta esquerda. Tanta injusticia, tanta bandera, tanta desigualtat, tant hort...
-
Siempre hay y habrán hostias para llegar e instalarse en la Tierra Prometida. Gracias a Dios que no creo en nada, ni tan siquiera...
No hay comentarios:
Publicar un comentario