Verano. Calor, camino pesado. Aprovecho, me tomo mi tiempo. Cultivo palabras en el aire y así peino mis divagaciones que naufragan serenamente con mis latidos. Fugaces y mortales. Tiempo de verano, horas serenas, versos mandrosos, caricias de arena. Y la vida se va hacia la nada más plena
y profunda. Sí, como un suspiro..
Como un hasta luego...
Verano. Ternura en las horas vacilantes que se se suspenden en la gravedad más ilusoria, para al fin volver a empezar nada en especial, que ya es todo un milagro.
Verano, amor y vida. Poesía, cervecita fresca y complejos fuera.
Dani Torralba Devesa
Poesía, pinturas, reflexiones, aforismos, y demás historias... en castellano, catalán, y otras idiotas (perdón, idiomas) Por Dani Torralba Devesa, un inconsciente que no quiere dejar de soñar bien despierto hasta el final (si hay algún final, claro)
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
POR SUERTE
Por suerte estamos destinAdos a desparecer. Dani Torrat, 2020
-
Camino i procuro ser valent i curiós, no és fàcil. I sort que no és fàcil. Naufrago un dia més per un desert ple de miralls. Cada dia soc u...
-
Tanta guerra, tanta merda, tanta mentida, tanta esquerda. Tanta injusticia, tanta bandera, tanta desigualtat, tant hort...
-
T'escupiràn a la cara, t'insultaràn per l'esquena, et donaràn bofetades fins el certicat d'identitat quan menys t'ho esp...
No hay comentarios:
Publicar un comentario