Otra vez volveré a matar la tardes,
para salir corriendo hacia ningún lugar,
i sentir que todo es efímero,
sentir que somos instantáneos,
sentir que estamos vivos, más somos mortales.
Un día más, un día menos.
No se que hago aquí, no se a dónde voy.
Aprovecharé para cultivar la alegRía,
aprendiendo de la tristeza,
bailando contra la amargura.
Otra vez empezaré
a desaprender para volver a aprender
hasta el fin, hasta el NUNCA.
Y seré más niño día tras día
para escapar de las caras seriaS y asqueadas del deber adulto,
del consumismo civilizado y futurista
que sólo promete mierda enlatada.
Porque vivir no es consumir ni conseguir,
ni acumular, ni llegar a nada,
vivir es soñar bien despierto hasta el final.
Y en todo final tal vez
empiece un nuevo principio,
y si no empieza nada
pues ¡mejor!
Dani Torralba. 20 febrero, 2015
Poemes, dibuixos, contes, reflexions, aforismes, y més disbarats... en castellano, en català, y altres idiotes (perdó idiomes) Per Dani T. D., un inconscient que es nega a deixar de ser nen fins el darrer moment (si hi ha un darrer moment, és clar)
sábado, 21 de febrero de 2015
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
-
Dies de vapor, dies de boira, dies plens de paraules. Paraules plenes d'intensitat amb una llum fugissera que agonitza just quan la ...
No hay comentarios:
Publicar un comentario