Otra vez volveré a matar la tardes,
para salir corriendo hacia ningún lugar,
i sentir que todo es efímero,
sentir que somos instantáneos,
sentir que estamos vivos, más somos mortales.
Un día más, un día menos.
No se que hago aquí, no se a dónde voy.
Aprovecharé para cultivar la alegRía,
aprendiendo de la tristeza,
bailando contra la amargura.
Otra vez empezaré
a desaprender para volver a aprender
hasta el fin, hasta el NUNCA.
Y seré más niño día tras día
para escapar de las caras seriaS y asqueadas del deber adulto,
del consumismo civilizado y futurista
que sólo promete mierda enlatada.
Porque vivir no es consumir ni conseguir,
ni acumular, ni llegar a nada,
vivir es soñar bien despierto hasta el final.
Y en todo final tal vez
empiece un nuevo principio,
y si no empieza nada
pues ¡mejor!
Dani Torralba. 20 febrero, 2015
Poemes, dibuixos, contes, reflexions, articles, aforismes, y més disbarats...
sábado, 21 de febrero de 2015
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
NO DEJA DE SER UN SUEÑO
Cada día es el primer y el último día. Cada día es un nuevo salto mortal. Cada día es una excusa para reír. Cada día se vuelve a empezar po...
-
Massa s ovint neix mort el dilluns, però un reneix entre les cendres d'un jo caducat i passat de moda. I els termòme...
No hay comentarios:
Publicar un comentario