Aquestes alçades
i encara no entenc practiment res,
res de res.
I segurament no hi hagi res que entendre.
El món i la vida
cada dia segueixen sent un gran misteri per mi,
jo mateix em desconec completament.
Tan sols sóc una màscara
una careta d'aire comprimit.
Segurament només sóc un titella
que a voltes creu
que pensa per ell mateix,
que té somnis de llibertat
que creu estimar i sentir-se estimat.
Però també potser
tot sigui fruit d'una il.lusió.
Una il.lusió que mai
s'acaba de morir;
Una il.lusió que es tranforma
constantment
entre miralls
i boires lluminoses
que dansen
la melodia del no-res
i la bellesa,
que es fuga constament
inventat-nos una
i altre vegada.
Benvinguts al teatre
de jugar al joc de la vida
i la mort!
En el fons res serveix per res,
en el fons, potser, del que es tracte
és de jugar a estimar
entre la llum i la foscor,
el no-res i la buidor,
el tedi i l'entusiasme.
Dani, 22 de novembre, 2012.
Poesía, pinturas, reflexiones, aforismos, y demás historias... en castellano, catalán, y otras idiotas (perdón, idiomas) Por Dani Torralba Devesa, un inconsciente que no quiere dejar de soñar bien despierto hasta el final (si hay algún final, claro)
jueves, 22 de noviembre de 2012
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
UN MOMENT, QUE M'ESTÀN TRUCANT.
A vegades m'aixeco del llit ben mort, i mort vaig a treballar perquè cal fer alguna cosa per guanyar-se el pà. I mort quedo per anar a ...
-
Camino i procuro ser valent i curiós, no és fàcil. I sort que no és fàcil. Naufrago un dia més per un desert ple de miralls. Cada dia soc u...
-
Tanta guerra, tanta merda, tanta mentida, tanta esquerda. Tanta injusticia, tanta bandera, tanta desigualtat, tant hort...
-
T'escupiràn a la cara, t'insultaràn per l'esquena, et donaràn bofetades fins el certicat d'identitat quan menys t'ho esp...
No hay comentarios:
Publicar un comentario