però cal, acceptar-los.
Ja que també formen part
del fantàstic viatge
de la vida.
Dilluns extranys,
dimecre de candre,
divendre faves tendres
que saben a res, a cirera sense gust.
Jornades fetes per aprendre
a riure plenament i sense complexes
del mirall d'un,
ja que un al cap i a la fi,
què és? qui és?
D'on ve? On va?
Una ombra que passa,
un nàufrag que naufraga,
un accident sense importància,
un ram de ferides ximples i alegre
que un dia d'aquest desapareixerà.
Sí, com un miracle.
Miracle que tornarà
ser melodia de l'oblit
més pur, més lliure,
més lluminós.
Dani T. D. 13/11/2023
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario