MÉS LLUNY DELS ARBRES CAIGUTS

   

  La nit enterior en Lluís había començat un diari. Un diari amb vivències inventades. Ho havia començat com un experiment, ja que creia que si escribia vivències ficticies es podien acabar fent-se realitat.

  L'endemà era dimarts i enlloc d'anar directament al seu lloc de treball, es va dirigir a la quarta planta de l'empresa on hi havien uns despatxos i sales abandonades on no hi havia  absolutament nigún treballant. Aquella part de l'edifici estava pendent d'una reforma que mai arribava per falta de presupost, o d'altres factors que poc aporten a aquesta història.

  En la quarta planta, en Lluís va trobar l'espai que buscaba rera d'una porta. Un despatx molt acullidor: Una taula, una cadira, un pot amb retuladors, llapís i bolis, una gran finestra on es col.lava un sol esplèndid d'un estiu que ja moria lentament, i el terra recobert amb moqueta d'una blau fluix perfecte per asseure's i meditar.

  En Lluis es va tencar en aquell recinte. Es va treure l'abric i deixà la bossa amb el menjar a un racó de la taula. Després es va treure el móbil i va trucar al senyor G per dir-li que aquell dia no aniria, doncs tenia mal de cap i mal de panxa. El senyor G li va dir que no es preocupés, que es quedés a casa el temps que fes falta.

  Immediatament el primer que va fer en Lluis es descalçar-se i buscar un racó, asseure's amb les cames encreuades, preparar el temps en el móbil, tancar els ulls i meditar. 

  La meditació és, de entrada, no fer res. Suspendre el pensament, que és díficil i pot semblar impossible. Ja que el pensament no para, es com una rentadora que mai es desconecta. El pensament va amunt i a baix, a dreta i esquerra del cervell, no para. Tampoc és cansa. L'objectiu de la meditació precisament és aturar el pensament. I aflorar la llum, l'energia, el goig de ser pel simple fet de ser.

  En Lluís no era cap expert, ni cap professional pel que fa a la meditació. Simplement s'havia topat amb ella feia uns deu anys enrera. I havia començat a llegir llibres llibres, a veure videos per Yotube, i sobretot a experimentar. Res més. No tenia cap altre pretenció. 

 O potser era el destí. Ja que en Lluís sentia que había arribat el moment de fer un pas i d'anar més enllà.

Dani T.D. 23/11/2023