QUÈ PENSO DE TOT PLEGAT

 
Presses ansioses, capricis precipitats, resultats immediants...

On queda la sortida?

 Vivim en un temps massa ràpids. No hi ha temps que perdre, tot sembla una cursa per arribar el primer.

 La vida s'ha contaminat. La vida ja s'ha convertit finalment en un producte més, un producte envasat al buit que s'hagi de consumir el més ràpid possible.. El que importa és fer, fer, fer. I consumir, consumir, consimir fins el darrer alé.

  Però que hi ha de sentir? D'èsser? De gaudir pel simple fet d'estar viu. De somniar despert? De badar?

  Potser s'està massa pendent de la tecnologia, de les xarxes socials, de nosaltres mateixos i al mateix temps de res en concret.

Jo què sé. Son preguntes que em faig. Preguntes i reflexions que ara les escric per esbrinar que penso de tot plegat.

Dani T. D. 10/12/2022