Paraules, paraules amuntegades
en les butxaques
de l'abric de l'ànima
escriuen poemes;
mentre s'obren pas pels carrers
de les ciutat de les presses,
en el rar laberint
d'aquest món tan virtual
i vulnerable.
Tan bell i tan absurd,
tan misteriós i poetic.
Rostres d'angoixa elèctrica
omplen el metro,
el cuc subterrani
que recorre el ventre de la ciutat
a la recerca d'algún miracle
que superi, a la fi,
la velocitat de la llum.
Dani T. D. 13/12/2022
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario