Havia fet una llista, una llista com cada any, una llista mental. En principi, s'havia proposat escriure-la sobre el paper. Però finalment, com sempre passa...
potser per mandra d'agafar el boli i anar apuntant en una llibreta:
Nous propòsits pel nou any:
-fer exercici
-ser més positiu
-deixar la cervesa (o no deixar-la gaire lluny, per si de cas)
-escriure a la fi un llibre, reunin tots els contes, poemes i demès tonteries. Per què? Si hi ha molt idiota escribint professionalment. I jo no sóc menys idiota.
-trucar més els amics i fer-ne de nous, mai és tard.
-canviar de feina
-apuntar-me al gimnàs
-riure més, molt més. Començant per un mateix.
-comprar-se una cavana front la platja
-demanar cita al metge de capçalera, convé fer-se un revisió de dalt a baix. Collons tito, que ja passes de la cinquantena, i no ets cap adolescent! Encara que a voltes...
-demanar de sortir a la Laura (a veure si ens casem, ja tens una edat xaval, i mai és tard. Encara respires. I la Laura et dirà que si. O no. Em sembla que viu amb algú, o està separada? Bé, jo què sé! La qüestió és fer alguna cosa. I això ja comença a refredrar-se. Encara que no convé precipitar les coses...)
-seguir fent la Primitiva
-atracar una entitat bancaria
-fer-se rodamon -i si pot ser de luxe-
-Fer-se polític o xoriço professional
-tornar a fer monòlegs al final de la Rambla
-fer ganxet
-aprendre àrab, basc o xinès
-anar plantejant-se el suïcidi? La vida, en molts espectes, ja no dona més de sí. I abans que arribin els problemes millor potser posar remei com en Gabriel Ferreter. Però ficar-se una bossa de plàstic al cap, vols dir? I quina mena de bossa? De la brossa? Del Corte Inglés? Del Caprabo? A més, jo no estic tan deseperat. Bé a vegades em poso tonto, i ho engegaria tot a pastar fang, però matar-me? Quina mandra. A més no es tan fàcil? I si no surt bé? Em tancaran el psiquiàtric, farè teràpia...Total...el temps ara em passa volant i, el millor que es pot fer es pendre-s'ho tot en conya, encara que sovint la realitat és tan filla de puta...
La llista continuava.
Però després de les festes, aquells nous propòsits es van anar oblidant mica en mica sobre la tauleta del rebedor de casa. Les coses podien esperar una mica, es deia en Joan mentre teclejava l'ordinador sord de l'oficina.
L'any prometia, com tots, en principi, Encara que finalment la mediocritat del cada dia s'acabaria instal.lant als mateixos recons de sempre. Abans però, haurà tret una mica la pols, més que res per higiène i certa comoditat.
Qui sap si aquella llista mental l'acabaria realitzan qualsevol any d'aquest. O potser acabaria sents massa tard. Encara que mai és massa tard...
Dani T. D. 27/12/2022
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario