Dilluns que desperten cadàvers, mentre els peus arrosseguen el cos pels carrers d'una ciutat de Mentida Vertadera. Penso en res mentre la rutina de l'oficina m'assassina un dia més i un dia menys.
Després un vent em porta lluny, molt lluny. Però sovint molt lluny és molt a prop. La distància és una altra mentida, i la mentida, el pa de cada dia.
Sí, sens dubte. Sóc una mentida mortal que creu que respira...
I qué....
Dani T. D. 12/1/2021
No hay comentarios:
Publicar un comentario