LA PREMSA D'AVUI

 La premsa d'avui no parla dels teus ulls tan bonics,

ni de les intranquil.les paraules que sagnen

sobre  les aceres d'aquesta tan ofegada ciutat.

Els dies passen com gripaus en patinet,

i els anys son escultures d'aigua calenta

que corren evaporades per un vent ben idiota.

Les notícies de la tele no parlen de la passió

que sento per l'ànima de la teva pell.

Mentre el futur cada vegada pren el rostre fred

d'un assassí en serie sense la més mínima pietat.

Les nits naufraguen per un mar de ciment
entre insomnis llogats a qualsevol tap de suro

que prometi que aquesta tifa de món

algún dia d'aquest canviarà.

(HAY TANTO HIJO DE PUTA SUELTO...)

Mentre la radio no diu res sobre dels teus cabells

quan m'acaricien el dubte més humit

a les portes d'un dolç paradís

entre els meva llengua

i tots els teus racons més secrets.

Dani T. D. 5/1/2020