Fugint de la policía
del Deure més Inútil
pels carrers
de la ciutat dels Miralls,
els batecs del meu cor
et cerquen a cada instants
de la matinada més despentinada.
La vida en un entrapà
de sobrasada,
mentre ja no queda
massa temps
per perdre en falses
esperences que no porten
enlloc.
Fugint de les cares llargues
i avorrides,
cerco a cada moment
el riure més espontani,
l'abraçada més sincera,
sense cap mena d'interés.
Aquesta vida
sovint
és massa bella,
absurda i efímera
per tenir algún tipus
d'aspiració.
Dani T. D. 23/1/2021
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario