miércoles, 30 de diciembre de 2020

EN LA MESURA

    Sóc en la mesura
que deixo de ser,
batec a batec,
sospir a sospir.

Sóc tan sols el temps
que em  queda,
abans d'alliberar-me
definitivament 

de la ficció mortal contra
el meu propi
 i accidentat mirall.

Sóc mil dubtes a cada moment,
una mentida que sempre camina ben nua,
un somriure de sorra,
una icognita, al cap i a la fi.

Dani T. D. 30/12/2020

No hay comentarios:

Publicar un comentario

EL DESTÍ DE L'ATZAR

 La memòria de l'oblit, la rialla de la tristesa, la llum de la nit, la passió de la solitud, el silenci de cada crit. El destí de l...