FUGIDES D'UNA MATINADA DERROTADA

Fugint de la ciutat de les enganyifes,

fugint de les mentides que patrocina la veritat,

fugint en la fugida de la vida.

fugint de les pors que degenera la ment.

Fugint entre els rostres amb els ulls completament morts,

fugint de mil hores d'avorriment,

fugint en cada vers escrit al vent,

fugint d'aquest cementiri tan 

idiota i civilitzat.

Fugint dels monstre que segresten la més inmediata realitat,

fugint de totes les inútils fugides,

fugint sense moure's d'enlloc,

fugint de les lleis dels homes Grisos.

Dona'm la ma,

fugim d'aquí

 on tot està tan saturat.

Mai és massa tard,

tornarem a començar

una i mil vegades,

més enllà de les lleis,

les enveges i les inútils banderes

dels homes Grisos.

Dani T. D. 24/12/2020