Mentre el món cada vegada
és un niu de merda,
fruït de la nostra tan propera
i efectiva evolució.
Un dia més vaig
a l'oficina del deure més idiota
on em sento tan feliç....
I mentre feinejo,
penso que estic estimant-te
sobre una daurada platja,
entre petons i caricies ben ardents.
I el temps més fictici
em va morint batec a batec,
mentre les noticies
no paren d'engendrar
una enèsima realitat imbècil i patètica.
Però estic tan feliç...
Dani T. D. 6/10/2020
No hay comentarios:
Publicar un comentario