m'apunten directament al coll,
i espantat crido auxili
però ningú em respon.
Dies plens d'un buit modern envasat al buit
em podreixen tot pensament,
des de les pantalles
que transmeten tifa i sang dossificada.
I ja no sé on fugir,
com deixar enrera aquest decorat
tan terriblement pervers,
on tot i res té un preu.
El preu d'haver
de respirar
per CORDONS!
I sense cap motiu aparent.
Dies per correr molt lluny,
nits per estimar fins al mai,
vespres per morir de riure.
matinades per naufragar al somni més ple i lliure.
Dani T. D. 26/10/2020
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario