DIES PER CORRER LLUNY

 Afilats silencis plens de preguntes

m'apunten directament al coll,
i espantat crido auxili
però ningú em respon.

Dies plens d'un buit modern envasat al buit
em podreixen tot pensament,
des de les pantalles
que transmeten tifa i sang dossificada.

I ja no sé on fugir,
com deixar enrera aquest decorat
tan terriblement pervers,
on tot i res té un preu.

El preu d'haver 

de respirar 

per CORDONS!

I sense cap motiu aparent.

Dies per correr molt lluny,

nits per estimar fins al mai,

vespres per morir de riure.

matinades per naufragar al somni més ple i lliure.

Dani T. D. 26/10/2020