Un cafè naufraga de bon matí, quan els meus somnis es desperten per enèssima vegaDa i comencen a caminar. La vida torna a incendiar els carrers de llum, i la llum crea de nou el desig més inmediant.
Engendrant de nou la voluntat.
Voluntat de ser.
Fam de curiositat per anar més enllà de l'ara meteix.
L'ara mateix que és un cafè que beu la sed de l'existència.
L'existència que és un enèssim anhel dins d'aquest fugaç i etern univers.
Dani T. D. 5/8/2019
Poesía, pinturas, reflexiones, aforismos, y demás historias... en castellano, catalán, y otras idiotas (perdón, idiomas) Por Dani Torralba Devesa, un inconsciente que no quiere dejar de soñar bien despierto hasta el final (si hay algún final, claro)
lunes, 5 de agosto de 2019
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
VIENTO HELADO
Un viento helado ahoga el aire y las sombras pintan las esquinas de un invierno que viste una rota gabardina. La futuro es un escupitajo ...
-
Dies de vapor, dies de boira, dies plens de paraules. Paraules plenes d'intensitat amb una llum fugissera que agonitza just quan la ...
-
Sense respecte no hi ha llibertat, i sense llibertat tot sistema és un despropòsit. Per no dir un estat repressiu. Dani T. D....
-
La democracia puede llegara ser muy peligrosa, sobre todo cuando cualquier imbécil o psicópata puede salir elegido. (La mayoría no siemp...
No hay comentarios:
Publicar un comentario