amb un cor essencialment nu
i milions de preguntes
que se'm disparen
contra el vidre mut i ximple
dels miralls;
que em roboten,
per enèSSima vegada,
una imatge
d'un jo completament
del revés.
Un extrany
que també és un ningú
amb un cor nu.
Tan sols tinc un cor nu,
un kilo de llàgrimes
de paper celofan,
el desig de la teva
ànima oberta
damunt la meva solitud
ardent i viva.
Com l'eternitat
que dura
menys d'un segon.
Sobretot
cada cop
que ens fusionem
en un sol dubte
ple de llum
i divina humitat.
Mente el meu
cor nu
va i vé...
Dani T. D, 4/8/2019
No hay comentarios:
Publicar un comentario