un dia més,
en aquest laberint fet
d'espills,
on la més immediata realitat
sempre totalment inventada
resultar ser.
I de pas alterada
pel propi punt de vista.
Canviant una vegada més,
doncs viure és constant moviment.
Jugar al joc de somniar ben despert
entre llums i ombres.
Per on es pinten bells i màgics presentiments
sobre l'aigua,
entre les flames del foc més apassionat,
entre la dolça melangia de les cendre
que ara desendreça el vent.
El vent elèctric
del propi mirall,
on dansen màscares de colors
i rostres
de ningú en concret.
Cada dia és una nova vida,
cada nova vida desfila per
una percepció diferent.
Sortir de la propia identitat
per ser lliure,
burlar el propi ego
per ser més sencer
en cada batec...
mentre es canvia constantment
per no deixar de jugar
al joc de viure,
sense perde mai la curiositat
per saber més i més coses.
per saber més i més coses.
I les ganes de riure
que mai faltin
que mai faltin
fins el final.
El final que és un 9 principi....
Dani Torralba Devesa, 12/8/2019
No hay comentarios:
Publicar un comentario