TOTS I NINGÚ

Aritmètica rovellada inventa

nous paranys bucòlics

per alimentar ximpleries que escanyen

tota generosa entesa.

Mentre els escamots 

de la il.lusió més fantàstica

s'alimenten d'una repetida

història passada pel sedàs dels

mateixos interesos de sempre,

i de mai.

I els dos bàndols,

(doncs sempre son 2, o son 200?)

s'alimenten un de l'altre,
sense cap contemplació 
però amb una passió desenfrenada
que treu l'alè de cop:

Un no té escrúpols

i l'altre li sobre atractiu-victimisme.

També hi ha els anònims

que no estàn a favor

absolutament de ningún fantAsma,

els que continuen batallant
la dura vida
en el dia a dia
(o Caprabo Caprabo)

La tifa elèctrica

es reperteix a parts iguals

(i fa més pudor que mai!!):

Hi ha que no es baixa de 

l'ase, hi ha qui abussa

de tenir la llei pel mànec

empresonant idees,
i rempells adolscents;

mentre violadors
vÀmpirs anacrònims
i criminals subvencionats, campen
al seu aire entre permisos
i d'altres aixecaments 
dels càrrecs.

Des dels estaments

més establerts

es generen tibors interessades,

creAn conflictes que 

no haurien de ser conflictes.

Qui te raó???
tots i ningú.

I tot continua

més o menys com sempre,

a veure qui el té més gran,

el (n)ansionalisme, em refereixo,

mentre que els problemes

realment importants

no interessen gEns

que es ressolguin.

A 
tots ens agrada mirar-nos

al melic,
i el que tenim
més avall...

Encara que quan els

diferents bàndols 
a pilotapeu juguen,

s'oblida un absolutament

de tot i de res.

Dani T. D. 26/3/2019