MENTRE HI HAGI CERVESA

   Com cada divendres, cap allà a les nou del vespre, ja estàvem recolzats a la barra del nostre bareto preferit. Ja portàvem una cervesa cadascú, quan de sobte l'Antoniu va demanar la segona. Acte seguit va disparar una pregunta de les seves tot mirant-me els ulls. Perquè érem amics, sinò hagués pensat que estava a punt de tirar-me els trastos. Els dos érem heterosexuals, però mai és tard. Els camins de l'amor son inescrutables. Però tornant aquell suculent dispar interrogatiu:

-Escolta Pepito, què creus que la democràcia està per sobre la llei, o que sense llei no hi ha democràcia?

-Hosti nen si que vas fort avui. Deixa-m'ho pensar mentre faig un glop o dos a la sgona birra

Des de feia ben bé uns vint-i-cinc anys, el que em deia la cervesa, a través del gust, anava a misa. Bé, a misa concretament a misa no, perquè un servidor al cap i a la fi és atéu gràcies a Buñuel. Finalment em vaig atrevir a contestar
-Home jo crec que no hi ha demòracia sense certes lleis de convivència. Encara que...
-Encara que què?
-Crec que tot redica en fer lleis justes
-I de pas, saber-les aplicar -Afegir a L'Antoni
-Tot plegat sembla fàcil
-O fàcil sembla que ho és
-Què m'estàs prenen el número?-vaig preguntar-li, encara que ja assumia la conya marinera que sempre s'entalava amb l'Antoniu
-No company, aquestes alçades ja em coneixes prou bé. El que passa és que les cerveses s'han tornat a acabar.
-Si, no sé què passa que les mitjanes ara les fan més petites.
-Qué Borbons que son! O que fills de Borbons, no sé què és pitjor
 Vàrem estar rien plegats ben bé uns deu minuts o més. A continuació vàrem tornar a demanar dos xarops de cibada. La nostra medicina particular
Atacà l'Antoniu novament:
-La clau potser està en tenir bons polítics, siguin de la ideologia que siguín
-I de pas magistrats independents
-La hòstia seria trobar polítics amb sentit comú, que siguèssins fins i tot, si em permets, independents de la seva pròpia ideologia

Aquí vàrem tornar a riure i a beure plegats No sé què ens agradava més en aquest món tan ridiculament fictíci, si riure o beure. Clar, que què més hi ha en aquesta vida tan curta no? L'amor? La felicitat? El furbor? Déu? Jo qué sé, vés a saber...
Quan ens vàrem calmar, tornarem a demanar una altre. I vaig continuar
-Per què aquesta és una altra...
-El què?
-No, les ideologies, realment perquè serveixen les ideologies?
-Home, ara de cop no ho sé... Suposo que és per reafirmar un credencial, un tèndencia, una manera de pensar, una...
-O per aconseguir aquell bon polvo que tan promés. 
-Com a Maradona, no???
 Aquí vàrem tornar a riure. Quin mal de panxa tu, i que bé s'està rient amb companyia (encara que sense companyia riure també està prou bé)
Com ens vàrem quedar sense cervesa vàrem demanar quatre o vuit més
-I no trobés que els polítics hauríen d'anar a la porra d'una vegada. I hauríen de governar gent realment estudiada, culta i preparada, amb coneixement de causa i de pas amb certa saviesa. Com proposava Plató en la seva república?
-Sí, però en aquest pais i, de pas, en aquest món, hi veritablement algú així?
Vam fer silenci. Vam beure els dos a la vegada. I després vam esclatar de nou a riure gairebé uns vint minuts llargs. Després, ja més relaxament em va dir l'Antoniu amb aquells ulls marrons que té...i amb tó una mica més seriós (no gairé, eh)
-Mira, Papito mentre tinguem cervesa i ganes de ruire què importa quin poca-solta ens governi, no creus?

Paraules sàvies..


Dani T. D., 4/3/2019