Sona el despertador a dos quarts de vuit. En B s'aixeca del llit tot maleïnt la llum del sol. Se'm va al lavabo El primer pipi del día. Després agafa la roba que es posarà aquest dimecres (o és ja divendres???). Torna el lavabo, passa per la dutxa i es bateja per enèssima vegada malgrat el seu cristià ateïsme. Ja vestit, net i pentinat engega la ràdio. Una seductora i clara veu masculina:
-Segueix el judici interminable i absurd. Els partits d'extrema Treta amenacen en il.legalizar el Desig. Els de l'Esquerda tan poc saben el que son, i es buscant per Google. Els d'aquí volen l'independència pels Pastissos Cassolans. Els d'allà reclaman la Unidad pels Gelats de Coco i les Bledes Comunitàries.. Els que estàn a la gàbia per voler proclamar la La lliberat dels Captus s'han saltat la llei. Mentre hi han xorisos oficials que no estàn a la presò, perquè han llegit a Nietzche i perqué precisament estàn més enllà del bé i del xai. En fí estimants oïents seguirem informant i al mateix temps desinformant...És el nostre deure, o no. Però qué més dóna.... El mundo yira yira... Ah, per cert, avui entrevistarem al Rei de la Mafia Indiferida, el qui veritablement mou al cotarro, el qui no es casa amb ningú, i no para quiet a casa....va de catre en carte i s'ho passa millor que ningú!!! I que ninguna...
L'orella dreta d'en B escolta la radió, mentre una de les seves mans s'emporta una taça de cafè a la boca. El cafè és calent i una mica amarg, tal com li agrada en B.
Minuts més tard en B ja està dins d'un tren subterrani, travesant els conductes més íntims de la ciutat. Una vegada més comprova, entre bocabadat i entusiasmat, que aquell cuc de ferro és ideal per viatjar a la velocitat de la llum, més o menys com ho fant els eletrons. De cop es dóna compte que ell mateix tan sols és un conjunt d'àtoms que per raonx x han format un cos, una massa, un ésser???. Aquest cos és ell, i de pas, la representació d'una indentitat. Un viatger de metro metropolità (amb casc transparent del tot), i també (per què no?) còsmic.
També en B pren consciència (per enèssima vegada?) que no és la única massa còrporia que viatge en metro.
Hi han altres cossos o masses.
Cossos bonics, masses intel.ligents, sistemes de mol.lècules interressants que culminen en tota mena de rostres que prenen una u altra expressió. Espressió que encaixa, o no, amb la seva més immediata realitat.
La realitat que sempre depén d'un punt de vista.
Perquè hi ha tantes realitats com punts de vista.
Ara en B ja fa una estona que ha dicidit continuar viatjant a la velocitat de la llum, i així recuperar el temps perdut.
Finalment trobarà l'estat ideal que du a la vacuitat més lliure, desacomplezada i riallera.
En B tan sols viurà somniant ben despert, sense necessitat de justificar els seus efímers punts de vista.
Sense necessitat absolutament de res....i sense parar de riure de tot plegat.
Minuts més tard en B ja està dins d'un tren subterrani, travesant els conductes més íntims de la ciutat. Una vegada més comprova, entre bocabadat i entusiasmat, que aquell cuc de ferro és ideal per viatjar a la velocitat de la llum, més o menys com ho fant els eletrons. De cop es dóna compte que ell mateix tan sols és un conjunt d'àtoms que per raonx x han format un cos, una massa, un ésser???. Aquest cos és ell, i de pas, la representació d'una indentitat. Un viatger de metro metropolità (amb casc transparent del tot), i també (per què no?) còsmic.
També en B pren consciència (per enèssima vegada?) que no és la única massa còrporia que viatge en metro.
Hi han altres cossos o masses.
Cossos bonics, masses intel.ligents, sistemes de mol.lècules interressants que culminen en tota mena de rostres que prenen una u altra expressió. Espressió que encaixa, o no, amb la seva més immediata realitat.
La realitat que sempre depén d'un punt de vista.
Perquè hi ha tantes realitats com punts de vista.
Ara en B ja fa una estona que ha dicidit continuar viatjant a la velocitat de la llum, i així recuperar el temps perdut.
Finalment trobarà l'estat ideal que du a la vacuitat més lliure, desacomplezada i riallera.
En B tan sols viurà somniant ben despert, sense necessitat de justificar els seus efímers punts de vista.
Sense necessitat absolutament de res....i sense parar de riure de tot plegat.
Dani T. D. 20/3/2019
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario