De cop i volta s'encarà al micròfon i va engegar el seu tan esparat discurs:
-Ciutadanes i ciutadans, gent de bé, i gent de vaca i de cabra...resumint em dirigeixo a vosaltres, poble de Xataungla. Tenim per endavant una lluita feixuga i prollongada. Feixuga perquè sense anar més lluny, lluitar cansa, i més si vens de Kansas City y si t'hi canses, pren una cadira i respira fons. Respira, omple els pulmons. Sent l'aire pur (o cigarreta) de Xataungla, l'aire que et fa únic. O única. O uniCaixa, perquè la Caixa és important. Si no fem caixa, de que serveix la llibertat de tot un poble? Bé, la llibertat sempre és importamt. Perquè sense llibertat, no es pot fer grans coses. Arribats a aquest punt, també es poden fer petites coses. Ja se sap amb una regadora i uns quans fems, les coses petites poden arribar a ser molt grans. Tan grans com el genial i carismàtic Cari Gran, en el seu paper en Històries de Fidadelfia. Però bé això son aigues d'un altre mar. Del mar Bàltic potser? Tot plegat és un mar de dubtes.
I mentre la lluita, que aquesta serà llarga, perquè entre altres coses així ho he acordat amb l'empresa de Liutes.com. Sí,els he comprat 14 mesos. En aquests mesos ens manifestarem de 3 a 7 de la tarda, de dilluns a dijous. Després anirem al mercat a fer la compra, i passarem per les botigues dels Xinos a comprar totes les banderes que tiguin per farcir als nostres balcons, finestres i façanes. També ens farem vestits de nit, perquè cal lluïr al bodi, per què l'esperit vol rotllo, unes tombarelles marranotes cada tres mesos no estàn gens malment. Ja que cada dia pot fer perdre el veritable objectiu de la nostre lluitauuuu. I aquest objectiu és tant tant tant....Hostia les 21 hores!!!!
Aquí el president, el lider, el carrefour, el caprabo, el marxdonald... es va aturar. De cop es va notar la boca seca (o seca la boca?). Llavors va beure una mica d'aigua del bas que tenia en un racó de la taula. Quan acabà, l'omplir una altra vegada amb l'ampolla de Fontesquerda que havia al costat del got i s'el va beure sencer per segona vegada. Després, empassant saliva, tarnà a aquell discurs que no tenia cap desperdici i que faria història. I això que dubtava, perquè fer geometria aplicada o diseny relatiu, també li seduia una bona estona. En fi...
Després de posar-se bé el ulleres, el presi va contuar el discurs.
-Necessitem força per continuar en la nostra lliuta, perquè aquest poble pugui decidir el seu futur. El futur que ja comença ara, ja. Observeu com es desperta el futur, encara que li costa lo seu el molt gandul! A cas és massa dormilega? Clar, que no m'estranya. Ahir, sense anar més lluny, va anar de festa (per la niethzche) després de veure el seu equip de futbol preferit guanyar per treinta tres a cinc. Amb dos mugrons! És que som la hóstia! Però ara cal despertar, per això demano un café doble pel nostre futur. Ja que no hi ha temps. No hi ha temps, entre altres coses, perquè el temps és relatiu. El temps és la relació circumstancial (o not) que s'estableix entre els diferents cossos i masses celestes. I hi ha cada cos que treu el singlot (i sin glot, l'aigua es perd). Sense anar més lluny ahir vaig coneixer el cos de bombers, i oh, UNA DIvINITAT!
I ja per acabar us diré que quan siguem independents hi haurà cervesa fresca per a tothom, Vichi Casolà, classes gratuïtes de medicina alternativa, dapilacions de les ingles i les franques de franc, tothome i tatadone serà tan feliç (potser serà insoportable?), ningú passarà gana, ningú passarà set, i ningú sense passaport no podra passar més enllà de la frontera. No hi haurà cap lluita de classe perquè, entre al3 cosses, no hi haurà cap classe, tothom ballarà el xotis autòcton, es farà l'amor constantment i a l'estiu a l'aire lliure (amb proteció solar, evidentment), tothom serà molt i molt ric, els calers ens sortiren per tots els forats del nostre independent ésser. I no treballarà ningú, ni jo. Bé, jo no treballo des de que vaig nèixer. Només parlo, parlo, parlo, torno a parlaaaarrrrrrrr i parlo per seduïr a la massa més translúcida, com vosaltres boniques i bonics.
I ara perdoneu però m'han de fer una radiografia, abans però:
I mentre la lluita, que aquesta serà llarga, perquè entre altres coses així ho he acordat amb l'empresa de Liutes.com. Sí,els he comprat 14 mesos. En aquests mesos ens manifestarem de 3 a 7 de la tarda, de dilluns a dijous. Després anirem al mercat a fer la compra, i passarem per les botigues dels Xinos a comprar totes les banderes que tiguin per farcir als nostres balcons, finestres i façanes. També ens farem vestits de nit, perquè cal lluïr al bodi, per què l'esperit vol rotllo, unes tombarelles marranotes cada tres mesos no estàn gens malment. Ja que cada dia pot fer perdre el veritable objectiu de la nostre lluitauuuu. I aquest objectiu és tant tant tant....Hostia les 21 hores!!!!
Aquí el president, el lider, el carrefour, el caprabo, el marxdonald... es va aturar. De cop es va notar la boca seca (o seca la boca?). Llavors va beure una mica d'aigua del bas que tenia en un racó de la taula. Quan acabà, l'omplir una altra vegada amb l'ampolla de Fontesquerda que havia al costat del got i s'el va beure sencer per segona vegada. Després, empassant saliva, tarnà a aquell discurs que no tenia cap desperdici i que faria història. I això que dubtava, perquè fer geometria aplicada o diseny relatiu, també li seduia una bona estona. En fi...
Després de posar-se bé el ulleres, el presi va contuar el discurs.
-Necessitem força per continuar en la nostra lliuta, perquè aquest poble pugui decidir el seu futur. El futur que ja comença ara, ja. Observeu com es desperta el futur, encara que li costa lo seu el molt gandul! A cas és massa dormilega? Clar, que no m'estranya. Ahir, sense anar més lluny, va anar de festa (per la niethzche) després de veure el seu equip de futbol preferit guanyar per treinta tres a cinc. Amb dos mugrons! És que som la hóstia! Però ara cal despertar, per això demano un café doble pel nostre futur. Ja que no hi ha temps. No hi ha temps, entre altres coses, perquè el temps és relatiu. El temps és la relació circumstancial (o not) que s'estableix entre els diferents cossos i masses celestes. I hi ha cada cos que treu el singlot (i sin glot, l'aigua es perd). Sense anar més lluny ahir vaig coneixer el cos de bombers, i oh, UNA DIvINITAT!
I ja per acabar us diré que quan siguem independents hi haurà cervesa fresca per a tothom, Vichi Casolà, classes gratuïtes de medicina alternativa, dapilacions de les ingles i les franques de franc, tothome i tatadone serà tan feliç (potser serà insoportable?), ningú passarà gana, ningú passarà set, i ningú sense passaport no podra passar més enllà de la frontera. No hi haurà cap lluita de classe perquè, entre al3 cosses, no hi haurà cap classe, tothom ballarà el xotis autòcton, es farà l'amor constantment i a l'estiu a l'aire lliure (amb proteció solar, evidentment), tothom serà molt i molt ric, els calers ens sortiren per tots els forats del nostre independent ésser. I no treballarà ningú, ni jo. Bé, jo no treballo des de que vaig nèixer. Només parlo, parlo, parlo, torno a parlaaaarrrrrrrr i parlo per seduïr a la massa més translúcida, com vosaltres boniques i bonics.
I ara perdoneu però m'han de fer una radiografia, abans però:
VISCA XATAUNGLA LLIURE!!! hosti!!!
Dani T. D. 29/3/2019
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario