viernes, 22 de enero de 2021

CARA D'IMBÈCIL


 Avui el futur fa cara d'imbècil,
aprofitaré per fer un viatge
cap a l'interior tot menjant
una poma.

La vida és massa curta
per perdre el temps
amb segons què,
i amb segons qui.

A l'oficina 
del deure més gris
se li cauen les dents,
una a una.

La vida és massa salvatge
per deixar de riure
i de dansar 
al ritme dels tambors.

Des d'aquest racó
gris i avorrit
la meva ànima de paper
traba a faltar el teu alè.

La vida és massa breu
per no deixar
que la teva boca
sigui de nou besada.

La vida és tan absurda
que un no pot
permetre´s el luxe
de prendre´s tan seriosament.

Dani T.D.  22/1/2021

BEN DESPERT!

 Només necessito

un poc de desig

i un poc de sort

per continuar

aquest joc,

entre el temps

i la ficció 

més mortal.


Per seguir

el camí misteriós

i màgic

 d'aquesta vida

per aquest món

farcit 

de miralls

de colors.


Tan sols necessito

practicament

res de res,

potser

un poc de vent

i un poc

d'espai

per somniar

ben despert.



Dani T. D. 22/1/2021


jueves, 21 de enero de 2021

CONJUTURAS FUERA DE HORARIO

    Perezosas panteras recorren la Ciudad de la Ansiedad, cuando la
noche suelta su tela negra desde lo alto del cielo. Los bares se llenan de olas de mar y la memoria ya se cansa de tanto recordar, y ya al fin nada al fin importa nada.

 A menudo me da por caminar hasta el fin de la noche. Pero todo fin es un espejismo. Un espejismo que desemboca en otro principio. Es decir en otro espejismo

  Cada día se vuelve ha empezar. Y a menudo los días parecen repetidos. De hecho están repetidos. 
Tal vez sólo vivimos un día. Y con un sólo día es más que suficiente, los demás días son tan solo una tediosa y barata repetición del primero, sin demasiado sentido. A pesar de todo, que no falte cachondeo... 

¿o no?



Dani T. D. 21/1/2020

miércoles, 20 de enero de 2021

NADA ES NORMAL

Mueren las horas de la tarde
entre los dedos del invierno,
mientras la vida pasa 
a toda velocidad montada
 en una frase
subordinada y veloz.

Cuando los ladrones
más profesionales
hacen de políticos
desde el congreso 
de la enésima mediocre revolución
con la pretensión
de conquistar la nueva
supuesta normalidad.


Pero desde siempre 
nada es normal,
todo es un simulacro
de civilización.
Una orgía de irrealidades
que se interponen
UNA SOBRE OTRA,
y así perfilar al fin
una historia
sin nada de sentido.

Dani T. D. 20/1/2021

CUESTIÓN DE FE

  La fe no es exclusividad del creyente para llegar a Dios. 
  Pues Dios no deja de ser una de las mayores invenciones del ser humano para tratar de alumbrar el misterio de la vida y del universo, a través del lenguaje principalmente. Ese misterio late en cada uno de nosotros, y también, de alguna forma, hace posible el mundo exterior.
  Podríamos decir que todo mundo (quien más, quien menos) tiene fe. Esto no quiere decir que todo el mundo tenga la misma fe. Hay quien tiene fe en si mismo, y hay quien tiene fe en la lotería, en el fútbol, en el amor o incluso en las redes sociales. Hay tantas distintas formas de fe, como de personas.
  La fe puede ser un buen vehículo para circular por esta vida. El misterio siempre estará, pues por mucho que uno viva y llegue a acumular algo de sabiduría, nunca llegará a saber realmente nada de todo este invento de la vida y del cosmos.  
  Y quizás es mejor así, pues es imposible conocerlo todo. Pues el conocimiento nunca se acaba.
  En el oráculo de Dehlfos había gravadas una palabras: Conócete a ti mismo. Y es que el conocimiento siempre empieza por uno mismo. Como la felicidad, que es otro tipo de conocimiento, o una forma de conocimiento. Y a su vez el conocimiento es una forma de felicidad. 
 En verdad, todo es una mezcla, y todos estamos hecho de esa mezcla,
    Por eso creo que la fe no es exclusividad de ningún feligrés o creyente. El ateo y el escéptico también tienen fe. Y esa fe les proporciona un espacio para desarrollar sus inquietudes más vitales, en dónde manifestarán desde un prisma íntimo, una visión ante este misterio sustancial que es la vida en un universo totalmente extraordinario.

Dani T. D. 20/1/2021

  

martes, 19 de enero de 2021

UN DIA MÉS

Un dia més
  assassinen el sol per l'esquena
en un dimarts de cartró
a les dues del mati,
mentre el desig no pot dormir
i s'enreda en els braços
d'una passió escrita
en les pàgines d'un vent misteriós.

Mentres demà passat
ja va ser ahir,
quan la vida passejava
al costat d'uns ulls
i llavis generosos
que buscaven les tres potes
a les més salvatges gates.

Ara tornaran les hores baixes,
els naufragis més inesperats
en les hores d'oficina pansida,
les estones completament desertes
 per llaurar nous somnis
i despertar les il.lusions de sempre.

I un cop més,
com per primera vegada,
 la vida
jugarà amb la mort
a fet i amagar,
i així
continuarà aquest joc
tan eXtrany, tan màgic,
tan ximple i aburd, 
tan bell i tan tediós,
tan mediocre i tan insòlit....

Entre la foscor i la llum,
l'amor i la indiferència,
la por i la llibertat...
Confonen tot i res
a cada pas
            i sortosament.


  Dani T. D. 19/1/2020

domingo, 17 de enero de 2021

MASSA DE PRESSA

Gifs animados de Reloj de pared digitalCom passa el temps,
passa massa de pressa
i al cap i a la fi què,
¿com ha sigut?

El misteri cada vegada
es fa més evident
i un mai sap en certesa
de que va tot
 aquest circ.


Com passa el temps,
massa de pressa
i al cap i a la fi 
amb quina finalitat?

No se sap,
 al menys jo  
mai sabré segur
si té o no algún sentit
tot plegat.

Com passa el temps
massa de pressa,
finalment no será
la vida un somni?

I el món
un simple decorat
de vent i terra,
papers i miralls.

Un somni sense
massa importancia
entre l'atzar i el desig,
la passió i el tedi.

I al cap i a la fi
què?
Doncs res,
 a viure
somniant ben despert
fins al darrer alè

perquè 
no hi ha 
res més.

O qui sap…

Dani T. D. 17/1/2020

NO DEJA DE SER UN SUEÑO

 Cada día es el primer y el último día. Cada día es un nuevo salto mortal. Cada día es una excusa para reír. Cada día se vuelve a empezar po...