ESTE ABSURDO MUNDO

 

VIDA RARA, PERÒ SEGURA

   La vida és rara. A diari entro al metro que em porta directe a l'oficina del Ministeri del Tedi. El viatge sempre és fantàstic. Els viatgers a travessem a la velocitat de la llum galàxies llunyanes en tan sols uns vint minuts de rellotge. Les mirades de cada dia es creuen i es saluden fredes i sense dir-se absOlutament res. No cal,  ja queda registrat en la caixa negra del tren, i de rebot, dels sAtèl.lits que vigilen cada un dels nostres moviments.

  Aquestes criatures metàl.liques que envolten el planeta, ho saben tot de nosaltres. Coses de nosaltres mateixos que ignorem profundAment.

 Sí, la vida és rara,  i potser més rara que mai. Però segura. I això és el que importa, no???

Dani T. D. 26/2/2026

DESEOS EQUIVOCADO

 Deseos equivocados naufragan

 en estaciones de arena,

deseos desorientados resbalan

 por los cristales de la oficina,

deseos obscenos reclaman 

 la atención del contribuyente

 más anónimo,

deseos programados mantienen

 a ralla el grueso de la población.

Mientras los peces gordos manejan todos los hilos:

los de nailon y los sintéticos.

Aunque el mundo siempre a sido un decorado,

una puesta en escena,

una pelota que gira,

un trozo de roca,

un paraíso desmaquillado

por los más idiotas deseos.

Dani T. D. 26/2/2026

NO DEIXAR MAI DE JUGAR

       Es tracta de no tenir pressa,

sense deixar de caminar.

Es tracte de treure's la màscara

i descubrir que sota encara

                                      hi ha una altra.

Es tracta de no deixar mai de jugar

a crèixer sense deixar de ser nen.

Es tracte de ben despert somniar

per obrir cada dia el cor, l'ànima

                                                                i la ment.

Es tracta de no tenir por a la por

i no prendre´s absolutament res

                                                          seriosament.

Es tracte de buscar noves aventures

per no abandonar mai la curiositat.

                      i la set de coneixement.

Es tracta de caminar entre la boira

de la realitat més immediata i ficticia,

es tracta de fer de cada fracàs

els éxits més vitals i sustancials.

Es tracta de viure com a un li vingui

 de gust, respectant els espais aliens,

fins que la mort dolçament ens besi

   amb els seus llavis tan pàl.lids,

                                                   serens i tendres.

                                                                                                            

Dani T. D. 25/2/2026

UN TRÀNSIT DE PARAULES

    Sovint un trànsit de paraules neguitoses

i sense direcció

enterren el silenci més revelador.

A voltes la llum del dia 

perd de vista el camí

més lluminós.

Hi ha dies en que cal 

tancar totes les portes

i volar ben lliure.

Dani T. D. 20/2/2026

OSOS POLARES EN LAS PLAYAS DE L'HOSPITALET

Días idiotas hasta el final,

leyes idiotas desde el primer día,

deseos idiotas hasta el final,

costumbres idiotas ahogan

 toda alegría.

Banderas idiotas contaminan el aire,

políticos idiotas pudren toda política,

religiones idiotas asesinan a Dios,

millonarios idiotas alimentan el fascismo.

Tardes idiotas que duran toda una vida,

oficinas idiotas que simulan las horas de tedio.

verdades idiotas que se suman a otras mentiras

futuros idiotas que, a este paso,

                                                                  ya no tienen remedio.

Dani T. D. 19/2/2026

DE RES ESTIC SEGUR (cançó per passar l'estona)

 En veritat

no estic segur

de res,

de res estic segur,

segur estic

de res.

En mentira

segur

no estic de res.

De res

segur

estic del tot.

O és el

revés?

Dani T. D. 19/2/2026

A PIE DE PÁGINA

 La vida, 

en rasgos generales,

 no deja de ser

 una idiotez maravillosa

a pie de página.

Diario de un idiota, 16/2/2026

EL SISTEMA MENOS PELIGROSO

 Se dice que la democracia es el menos peligroso de los sistemas, aunque tiene su peligro. Sin ir más lejos, cualquier idiota puede salir elegido. Pues cualquier idiota (sin buscar mucho; podría ser yo mismo) introduce su voto en una urna cada equis tiempo. Aunque teóricamente no solo de votos vive la democracia. Me explico: Cada ciudadano en un estado democrático debería ejercer no tan sólo sus derechos, si no sus deberes. Desarrollar su parcela de civismo, manifestarse e intentar poner remedio a las injusticia que perjudiquen a la convivencia, velar por los derechos de uno y ajenos, poner remedio a nuestras quejas cotidianas ante las administraciones y darles una oportunidad para que lleguen a los despachos pertinentes, exigir a los políticos (de la tendencia ideológica que sean) cierto nivel de compromiso con su tarea y entenderse con las demás fuerzas políticas cuando se requiera ,y así velar por el bienestar de la ciudadanía y varias cosas más...

 La democracia no es perfecta, gracias a Dios (o a Pericles). La democracia siempre se esta haciendo, como el verso de Machado.

  Hoy por hoy dicen que la democracia peligra. Que un idiota muy peligroso y encima millonario como Trump ha empezado a imponer sus reglas tanto en el ámbito nacional de su país EEUU, como internacionalmente. La cosa pinta mal,  y lo que está pasando en EEUU puede pasar aquí. No es cuestión de coger miedo, sino de ser honestos, responsables y valientes. Seguir apostando por la convivencia, intentar ponerse en la piel del otro, cuestionarlo todo (o casi todo) principalmente lo que pensamos y opinamos nosotros mismos y apostar por el civismo, la educación, la responsabilidad y, sobre todo, la humanidad.

 

Dani T. D. 16/2/2026

DEL NO-RES AL NO-RES

   Provinent del no-res, l'ésser es manifesta respirant a través d'un cos provissional 

(i afortunadament).

D'un conjunt de molècules (àtoms) que s'obren pas a través de les avingudes d'aquest racó de  l'univers. D'aquest espai fugaç que, al mateix  temps, s'obre pas i en paral.lel a d'altres universos.

 L'ésser és un estat  provissional. Un viatge, potser, cap a un altre no-res. Clar, que potser el no-res és l'estat natural on reposa i agafa noves energies qualsevol cos i, de rebot, l'ésser. I el seu revés (i/o complementari), el no-ésser.

Diari íntim, 15/2/202

EL MISTERIOSO VÉRTIGO

 Siento el vértigo de vivir

nada más dejar del lecho,

y entro de nuevo a escena

sobre el escenario 

de este mundo.

Entre ilusiones diversas,

me deslizo con mis átomos

que me agrupan en un cuerpo

con su transitiva substancia.

Este mi yo es tan sólo otro espejismo,

una reacción eléctrica al chocar 

las neuronas que componen 

un anímico cerebro.

Y quizás sea este vértigo

el principal punto de energía

a través del cual se desliza

el sorprendente sueño 

                                de estar vivo.

Dani T. D. 14/2/2026

                           

TELÈFONS DE PLASTELINA

Aquesta vida moderna

que navega entre pantalles

y telèfons de plastelina.

Aquesta moderna vida

resultat de l'experiència

que se suposa aporta cert

coneixement i saviesa.

Aquesta saviesa

que es dispersa en un

coneixement comprat

pel governador de torn.

Dani T. D. 13/2/2026

VIAJES INTERESTELARES

 Son compatibles los viajes en 

metro

 con el descubrimiento

 de la metafísica

Es más, se complementan

y a partir de ahí 

se redescubre el punto

 a través del cual

se experimenta el sueño de la vida

sin complejos

y en plena libertad.

Sí, como un

milagro 

divinamente

escéptico.

Dani T. D. 12/2/2023

AI, AQUEST MÓN!

         Aquest món,

ai, aquest món!

De pitjor en pitjor,

o et drogues o et mates.

I és una merda,

perquè les drogues 

tenen mala premsa,

i el suïcidi també.

I la dignitat, on queda?

I el sentit de l'humor on està?

I la llibertat on es troba?

I la vida on ha volat?

I amb un poc

de droga

s'estimula la imaGinció

i alhora

s'incrementa

al coneixemnt

vers al món,

vers a un mateix.

I sense la idea

 del suïcidi,

                   potser,

més d'un

                         es llençaria

                                     per la fineStra.

Dani  T.D. 11/2/2026

ENTRE ARBRES BLAUS

 Soc

un crit

en ple

desert.

Soc

també

quan

no soc.

Ésser

és

un acte

de ficció:

un

acte

completament

impúdic.

Dani T. D, 11/2/2026

NAUFRAGIS DIARIS

           Naufragis diaris,

paraules que floten,

silencis que criden,

biografies de paper.

Naufragis inevitales,

amargues alegries,

felicitats dissenyades,

orgasmes geomètriks.

Naufragis vitals

que duren tota una vida,

llunes despentinades

per la passió més espontània.

Naufragis alegres,

rutines de fang,

vida d'artista,

cares desesperades... 

          ...tristeses rialleres.

Dani T. D. 11/2/2026

LA PUTA LLUITA

 La puta lluita és la de sempre: entre rics i pobres, amos i esclaus, egoïstes i salidaris, blanc i negre, roig i gris, dreta i esquerra, treballadors i estafadors... Monarquia o república, Picasso o Dalí, Serrat o Sabina, a sobre o a sota, fatxes o faixistes, anarquistes o socialistes, la bruixa o Blancaneus, els germans Marx o els germans Calatrava, la bossa o la vida, esurt o mort...

  Sembla que no hi hagi res a fer, que no hi terma mig o si. En el fons, la vida és un moment fugaç, (lo que dura dos peces de hielo en un wisky on de roks) i està plena de matissos. Els contraris, d'alguna o d'altra manera sempre s'acaben tocant. Per què no canviar el xip i apostar per un món més humà, més de tots?

  Ja sé que és una utopia. Ja sé que potser té regust a naïf, però si es reflexionés més sobre la fràgilitat de la vida, i que cadascú de nosaltres som éssers efímers, accidentals, mortals i bastant insignificants, potser les coses canviarien. Potser seria tota una revolució.

Diari secret, 10/2/2026

VIDA IDIOTA

      Vida idiota

en un món cada vegada més idiota,

governat per idiotes,

idiotes cada vegada 

més rics i poderosos.

No val la pena

prendre´s la vida tan seriosament,

si tot plegat

la vida és la suma d'unes quantes

voltes idiotes al voltant

                                        d'una petita foguera.

I nosaltres som

i actuem com idiotes esclaus.

Esclaus d'un sistema idiota

que promet al paradís

a base de productes

cada vegada més idiotes.

Va, treu les cerveses

i fem una mica més l'idiota

que son quatre dies.

Dani T. D, 9/2/2026

LES AIGÜES DE LA VIDA

 La buidor que a voltes omple els dies i les nits. El desig que desitja no desitjar... La lluna desmaquillada des d'una cantonada del cel.

  Els sorolls del pensament, rabotant entre les parets de la caixa craneal.

Hi ha moments en que la vida sona a una raresa bella, com una pel.li de sèrie B, que no s'enten ben bé l'argument.

En veritat ningú sap què és, ni si té algún sentit.

Un, al cap i a la fi, es deixa arrosegar per les corrents de les aigües de la vida. Per molt convençut que estigui d'anar per bon (mal, o regular) camí...

Dani T. D. 8/2/2026

BELLESA I CAOS

    Cada dia m'aixeco

plantant cara a la por

i la mandra.

No és fàcil,

és tot un exercici.

Al cap i a la fi

no deixa de ser

una forma de bogeria.

Perquè viure

és una complerta bogeria

en aquest món

que s'ha inventat

l'home boig.

Un animal que parla,

i a través de la parla

inventa el lleguatge.

I a través del llenguatge

inventa als Déus,

i els Déus

inventen el progrés

més tecnològic

i pervers.

I aquesta perversió

canalitza

la decadència més absurda

d'aquesta vida civilitzada

entre la bellesa i caos,

la raó i la ràbia.

El plural, el singular,

el res, el paradís...

Dani T. D. 4/2/2026

PAPALLONES DE PAPER

       Papallones de paper

en les voreres del camí

cap al res més ple i lliure.

No hi ha pressa,

malgrat les lleis

de les obligacions

més absurdes.

Tompoc hi ha pressa

encara que ho senyalin

els missatges de l'alactualitat

                                                     més ximple.

Papallones de paper

perfumen cada passa del viatge

cap a l'estació més bella i lliure.

Dani T. D. 3/2/2026

UN SOMNI MERAVELLÓS

 Vida 

quin somni tan meravellós

i a l'hora ben extrany.

Segons el poeta Jaime Gil,

va de debó,

però fins a quin punt?

Vida,

mortal malaltia,

sengons Kierkegard:

el primer existencialista,

o es el tercer?

Bé, què importa...

Vida,

pujar i baixar, 

per tornar a pujar

I quan més a dalt,

 més imbècil

i més animal.

Vida,

tota una al.lucinació

per bé i per mal.

Una aventura mortal.

Dani T. D. 2/2/2026

CUANDO LOS ESPEJOS SE DESPEINAN

 Cuando los espejos se despeinan,

y los sueños llegan tarde.

Cuando la oficina es un falso exilio

para los rotos corazones.

Y los besos se estrellan

en los parabrisas de los taxis,

mientras una luna de cartón

recorre los vagones del metro

mendigando algo de amor.

Mientras el planeta sigue gravitando

al rededor de un pedazo de membrillo,

persiste la atracción hacia el astro

con una fuerza gravitatoria alegre,

                                         a pesar de todo.

Dani T. D. 2/2/2026