l'absurda serietat que adopta la realitat,
els criminals que governen aquest món
cada cop més irrespirables.
La lluna trista no para de riure,
un sol desmillorat beu un wisky a quarts de dotze,
les promeses més mentideres dissenyen els calendaris,
quan els mòbils escanyen la infància.
Els més espavilats profetes fan caixa
dictant lliçons mal copides d'Aristòtil i Oscar Wilde,
la felicitat és un producte que es ven
a la tercera planta dels grans magatzem.
I jo aquí escribint aquests versos,
amb una cervesa i escoltant a Tom Waits.
No necessito res més.
Bé, potser sí. Però a qui l'importa...
Dani T. D. 14/1/2026
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario