Paraules criminals
que escopeixen directament a la cara
en els dies especialment vulnerables
que solen ser quasi tots.
Hores delicades
on un es fa les preguntes més perilloses
aquelles que ens acompanyen
duran tota la puta vida.
Mentre passen els anys
com tendres desenganys.
I el final què?
A riure, no hi ha més!
Dani T. D. 29/4/2024
El idiota que vive en mi
a menudo
me dicta las ocurrencias más inteligentes
Si no fuera por él
quizás estaría totalmente perdido.
Dani T. D. 27/4/2025
En una arteria de la realitat més oficial (o ficticia, que també podria ser), s'ha mort el Papa de Roma. El màxim representant de l'esglèsia catòlica, el cap d'estat del Vaticà. I jo què sé més..
No soc creien. Depent del dia soc ateu, o agnòstic. Em costa creure en una vida més enllà de la mort, perquè, en prou feines (a vegades o sovint?), em costa de creure en una vida abans de la mort.
En tot cas, afronto el dia dia -o això crec jo- amb bon humor.
Diuen els antesos que era un bon paio aquest papa, i que volia recuperar l'eglèsia dels pobres, els més humils, dels més miserables, dels més marginats, donar més importància el paper dels misioners. Que ha aconseguit moltes coses que a certs sectors de l'esglèsia més conservadora no agraden massa.
I potser sigui cert, però a l'hora de la veritat no era més que un Papa, representant d'un gran institució que té, encara día d'avui, una notable influència i poder arreu del món. I tot poder sempre té alguna cosa de perversitat.
El Vaticà no deixa de ser una gran multinacional ple de propietats arreu del món, que té un gran poder de convocatòria. I una gran influència encara a dia d'avui.
I no deixa de ser una hipocresia veure a molts caps d'estat en les celebracions funeràries del Papa, mentre continuen les guerres, les desigualtats, la fam, la pobresa, els abusos sexuals de part de milers de bisbes, el masclisme, les enveges, la corrupció i més coses...
Tot, plegat un teatre lamentable, patètic, terrodífic, i sinistre.
Clar, que Shaskeaspeare ja ho va dir: el món és un gran teatre.
Gràcies a Déu soc ateu!!!
Dani T. D. 26/4/2025
.jpg)
sin previo aviso,
para no decir
que de acuerdo
y mal no quedar,
Para no ahorcarme
antes de tiempo
y así dejar margen
todavía
a la excusa de la risa
que sin duda
es la esencia de vivir.
Para aprender
todavía un tercio más
yendo más allá
del idiota reflejo
del ego del espejo
más falso.
Para saltar cada
nuevo día al vacío
con un toque de humor
y curiosidad,
para reinventar el vuelo
fantástico de vivir
este vértigo tan mortal.
Dani T. D. 23/4/2025
Fora del nostre conjunt d'àtoms, també hi ha àtoms per tot arreu.
L'àtom és la unitat més petita de la matèria o/i de l'energia. De fet, energia i matèria és pràcticament el mateix. L'àtom és semi etern.
Quan el nostre cos arriba a l'esgotament total, els àtoms que formaven tal cos surten disparats i es busquen la vida enllà del cos ja desocupat. Sembla ficció. I de fet ho és....
Sembla irreal, però també forma part de les múltiples realitats de l'univers.
Dani T. D. 22/4/2025
De cop i volta, obro els ulls. Em trobo davant d'un ordenador posant dades des d'una oficina perduda en un polígon que va flotant per el cosmos més fugaç. Mentre vaig pensant en això i allò altre.
Al cap i a la fi tot és un misteri que mai es resolt del tot, per sort.
Quan surti d'aquí, m'espera un breu passeig, una cerveseta i un llibre del genial Eduardo Mendoza. A vegades sento que soc molt ric.
Diari Sectre, 4/5
Mentides de bon matí,
mentides per aixecar-se del llit,
mentides per anar a l'oficina,
mentides per continuar caminant.
Mentides per dir la veritat,
mentides per continuar governant,
mentides sinceres que no enganyen
absolutament a ningú,
mentides per seduïr-te.
Mentides per guanyar,
mentides per ser un mateix,
mentides per semblar normal,
mentides per no mentir.
Dani T. D. 21/4/20025
.jpg)
en la il.lusió del temps,
en el fons no hi res a guanyar,
ni res a perdre.
Som nàufrags, pols d'estrelles,
productes que caduquen,
ombres que passen,
pura ficció mortal que fa possible
tot i res.
En veritat quasi tot és mentida,
i la mentida s'acaba instal.lant com a veritat,
perquè creu tenir més prestigi?
Total, quina importància té.
Si tot i res és exactament
el resultat d'una il.lusió
del tot mortal.
Dani T. D. 20/4/2025
pur accident,
màgica casualitat
entre altres casualitat.
Soc una màscara
i a voltes altres màscares
plenes d'aire,
aire d'expresions bufades.
Som molts,
i també som un sol
en aquest escenari fugaç
entre llums i ombres.
Dani T. D. 19/04/2025
Estimat diari
.jpg)
per què la vida sovint és tan idiota,
per no dir absurda.
Per què hi ha tanta enveja
en aquest món que tan sols gira
al voltant d'una foguera.
Estimat diari,
per què no s'ensenya
a viure en pau
enlloc de preparar-se per la guerra,
(en qualsevol àmbit).
Per què l'èsser humà
és l'animal més perillós
de tots?
Dani T. D. 16/4/2025
vale.
Pero no tanto:
puede aflorar
el psicópata.
Anónimo del siglo XXI
atrévete a fracasar,
que al fin y al cabo
la vida va en serio
y a la vez
es una mentira
mortal.
Y al fin
nada importa.
Eh tú,
despierta y
ponte a soñar,
y no pierdas
el tiempo;
malgástalo
directamente.
Que al fin
todo y nada
es mentira.
Eh, tu
recuerda
que fracasarás
de todas maneras,
aunque tengas
todo el éxito
del mundo.
Eh, tu
atrévete a fracasar
que sólo se vive
una vez.
Y ante todo,
fracasa siempre
con educación,
humildad
y mucho humor.
Que todo es mentira
y al fin
nada importa.
Dani T. D. 14/4/2025
del mundo ya son
prácticamente todos
unos psicópatas?
¿No será que los votantes
y la plebe, en general,
también aspiramos a
ser (en el fondo de nuestras
confusas almas)
unos psicópatas
y narcisistas perdidos?
(Dadme vuestro
Me gusta,
por fa.
Venga tont@s...)
Diario íntimo 4/2025
Si la vida y este mundo
no tienen demasiado sentido,
¿por qué preocuparse tanto?
O sea, que
a reír, a danzar, y amar...
¿tal vez beber
hasta enloquecer?
Diari íntim, 14/4/2025
Pendent del mòbil,
pendent del Faceboc,
pendent del Wuàssap,
pendent de le opinions de la penya.
Pendent de les notícies,
pendent de les imatges,
pendent del Prozac,
pendent de Trump.
Pendent d'un fil,
pendent del temps,
pendent del desig,
pendent de l'atzar.
Quina vida aquesta
en aquest món tan modern
com idiota,
sense massa sentit
sense massa espontanietat....
Pendent del sou,
pendent de la llei,
pendent del wifi,
pendent de l'ego
dels collons.
Dani T. D. 14/4/2025
.jpg)
pels carrers de l'estripada
esperança.
S'arrosseguen mirades
de boira ofegades
per les mentides
d'aquest món tan criminal.
Mirades sense ulls,
ulls sense rostres,
rostres nàufrags
pel destí més idiota
i miserable.
Dani T. D. 11/4/2025
.jpg)
que tejen y destejen
la más inmediata realidad.
La realidad es una palabra,
una palabra que simboliza
lo que se cree que es la realidad.
Porque la evidencia sobre
cualquier cosa
no es tan evidente.
Pues lo evidente
es otro accidente
en esta vida tan mortal.
Dani T.D. 10/4/2023
d'alguna manera, és
perquè ja ho portaves
dintre teu.
Diari secret, 9/4/2025
vida antes de la muerte,
que a menudo no está tan claro.
Y no digamos ya,
si hablamos
de vida inteligente.
Diari íntim, 4/2025
.jpg)
rima con la muerte;
la muerte que me acompaña
desde el primer latido.
El latido
del primer estallido
de este universo
que se expande.
La expansión
de la materia, de la energía
y del vacío que genera
la velocidad
en la distancia de los cuerpos
y demás partículas.
Dani T. D. 8/4/2025
tampoco creas
que hay nada
del otro mundo
Diari secret, 4/25
la puta vida:
la que em desperta,
la que em somnia,
la que em mata,
des del primer dia.
La vida,
la bella vida,
la que m'imagino,
la que ploro,
la que desitjo,
la que em riu.
La vida,
l'accidentada vida,
la que em té,
la que em respira,
la que em canta,
la que m'inspira,
la que em mata.
Dani T. D. 7/4/2025
que també formen part
del destí d'un.
Semanes sense ganes
on una alegria rara
desconcerta tota tristesa.
Dies sense ganes
perfectes per passar
les estones sense aspirar
a gran cosa.
Vides sense ganes
omplen els carrers
amb un posat del tot trascendent.
Dies sense masses ganes
omplen el goig de viure
pel semple fet de respirar.
Dies sense ganes
potser son o més,
tan necessaris, que els dies
amb suposades ganes.
Dani T. D. 7/4/2025
Cansat d'esperar.
D'esperar què?
Ben bé no ho sé,
qualsevol cosa... vés a saber.
Mentre passa el temps,
i un treballa,
descansa, es diverteix,
dorm, estima, s'aborreix??
i pensa
no se sap ben bé el què.
I es cansa d'esperar,
d'esperar el què?
Potser un miracle
malgrat el seu ateïsme
que, en el fons,
a lo millor és un altra manera
d'apropar-se
a la buidor més divina.
Dani T. D. 7/4/2025
amb regust a àcida llimona,
desperta sense gens de ganes
tot empaïtat per la realitat
més inversemblant.
El metro naufraga com cada mati,
en un arxipelag de taules flatants
sobre un mar gris, ple de factures,
informes i d'altres registres
que registren dades sense gust a res.
I el món, com qualsevol abstracció,
tan sols gira per inèrcia al
voltant d'una foguera suspesa al
cosmos més fugaç i buit
on reboten tota mena de paradoxes.
Mentre el cansament de viure
es fusiona amb un relaxament
del tot existencial, o fructós
en el sentit més essencial per
fer possibles el miracle més
distes en el territori que
perfila un nou dilluns decadent.
Dani T. D. 7/4/2025
.jpg)
la mentida està de moda,
la mentida mola,
la mentida ens fa més autèntics.
La mentida ens salva
d'aquesta merda d'existència,
la mentida et permet comprar el cel,
la mentida diu més veritats
que la puta veritat.
La mentida ens acompanya,
la mentida maquilla els miralls,
la mentida ens fa més macos,
la mentida ens fa creure que la vida té sentit.
La mentida és pura religió,
la mentida porta directe al Poder,
la mentida és fàcil de creure,
la mentida ens salvarà.
Sense una dosis de mentida
un no s'aixecaria del llit.
Dani T. D. 3/4/2025
me confundí de puesto,
me confundí de medida,
me confundí por supuesto.
Me confundí de amor,
me confundí de camino,
me confundí de destino,
me confundí al escuchar.
Me confundí de político,
me confundí de nuevo,
me confundí como tu,
me confundí de piel.
Me confundí de sueños,
me confundí de poema,
me confundí de amante,
me confundí de vida.
Me confundí de amigos,
me confundí al recordar,
me confundí como siempre,
me confundí con toda naturalidad.
Dani T. D. 2/4/2025
Y esa realidad como una agridulce pesadilla que nos arrastra sin piedad,
que espera paciente al abrir los ojos cada nueva día.
Como si fuese de verdad, y como si la verdad fuese cierta....
Diari secret, 1/4/2025
Aquella noche del viernes no quedé contigo. Ni viniste con ese vestido que tanto me gusta como te queda. No te traje aquel libro que no te compré y no me vestí para la ocasión.No es que la pereza o el miedo me lo impidieran, muy al contrario. Y es que a veces llega el momento en que no hace falta que ocurra nada de lo que se espera, para que pase de alguna manera u otra. En el fondo, la inmediata realidad es mera ilusión óptica.
Tampoco cenamos en aquel restaurante que tanto nos gusta, ni reíste mis idiotas ocurrencias. Tampoco bebimos más de la cuenta, ni me pusiste la mano ahí, como no queriendo. Al acabar los postres, tampoco me hiciste una señal para que te acompañará a tu casa. Por el camino no nos besamos. Al final no acabamos desnudos y fusionados en un solo latido y un pelín borrachos en tu cama. Más tarde, ya avanzada la madrugada, hablamos entre susurros de la decadencia de este mundo, también citamos versos de Cernuda, Bukowky y Tom Waits. No seria la primera vez. Y no sería ninguna otra vez, o tal vez... No nos prometimos nada, porque al fin y al caba no nada que prometer.
Hoy recuerdo esa no cita contigo, y me sonrojo. Por cierto, no me acuerdo de tu nombre, ni tu del mío.
Y eso que nos intercambiamos los no números de móbil.
Y es que la vida puede llegar a ser maravillosamente perfecta.
Dani T. D. 1/4/2024
No sempre s'aconsegueix escriure el que un vol escriure. O més aviat, quasi mai s'escriu el que un es proposa escriure veritable...
.jpg)
.jpg)