A diario trazo un plan
para poder escapar
de nada en particular.
A diario soy algo diferente,
jugando de existir,
me invento desde mi máscara de agua cálida.
A diario me tropiezo,
me deshago del disfraz inútil
de mi ego tan frágil.
A diario me muero
un poco más
para vivir un rato de verdad.
A diario
finjo ir alguna parte
para llenar el vacio
que me da
toda tentación
confeccionada con los semilacros más existenciales.
A diario
me imagino aún vivo,
a pesar de tanta incertidumbre
que perfora mi alma
de aire comprimido.
Dani T. junio, 2012
Poemes, dibuixos, contes, reflexions, aforismes, y més disbarats... en castellano, en català, y altres idiotes (perdó idiomes) Per Dani T. D., un inconscient que es nega a deixar de ser nen fins el darrer moment (si hi ha un darrer moment, és clar)
miércoles, 20 de junio de 2012
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
CANÇÓ DEL POBRET FANTASMA EXILIAT
Juntos, cafè para Puigi, prenen el pel al personal. Juntos, ni España ni Catalunya, em pagueu el lloguer del palauet a Woterloo. Juntos, j...
-
Dies de vapor, dies de boira, dies plens de paraules. Paraules plenes d'intensitat amb una llum fugissera que agonitza just quan la ...
No hay comentarios:
Publicar un comentario