EL MISTERI D'ESCRIURE

   No sempre s'aconsegueix escriure el que un vol escriure. O més aviat, quasi mai s'escriu el que un es proposa escriure veritablement.

  És un art díficil. Cada paraula vol dir tantes coses, i obre tantes portes...

  Posem per cas que un es proposa escriure una història sobre una gallina. Es comença a escriure i al cap de deu pàgines la gallina era un polític. Un polític d'esquerra. Era d'esquerra perquè creia firmament amb certa igualtat d'oportunitats, una solida justicia social, una tolerància entre diferents maneres de ser i de fer, un bona educació i sanitat de qualitat per a tothom...

  Però la carrera política mai és fàcil, sempre és dura i més si un és una simple gallina. I més si el país d'un és un galimaties on el que menys interesa entre la classe política és la política.

    Resumint: aquell gallina va aconseguir ser president del govern del seu corral, que era una monarquia (encara!) parlamentaria.  I tot gràcies els seus ous. Ous que tard o d'hora serien agafats per fer una simple truïta al nen que volia sopar d'una vegada.

El nen que era un gallina de cert prestigi entre el membres d'aquella humil familia. Una gallina que en el fons no era res més que una disfressa d'una guineu molt espavilada. Tan espavilada que es va passar de la ratlla marcada per la seva propia embició política.

Dani T. D. 3/7/2025

COMO SARDINA DESENLATADAS

 No siempre se gana

cuando se llega el primero,

no siempre se vive

cuando aún 

no ha llegado la muerte.

No siempre el futuro

es el mañana de un presente renovado,

no siempre la tan prometida felicidad

al fin trae la alegría de vivir.

No siempre la democracia

es la voz del pueblo  (por desgracia),

no siempre la voluntad de unos pocos

es la conformidad de tantos otros.

No siempre la verdad

se dice con toda la verdad.

Y por cierto, ¿Qué es la verdad?

¿Acaso una incertidumbre desvelada

                                        momentáneamente?

Dani T. D. 3/7/2025

MERAVELLOSES DECADÈNCIES

 Un sol silvestre escalfa les paraules que han quedat abandonades i exteses pels vianants més anònims sobre l'asfalt.

   Les paraules, degut a la calor més extrema, es descomponen fins que els seus vocables es fant aigua. Aigua que s'evapora, com tot pensament. I de rebot, desapareix qualsevol ratre d'acció que es proposi anar un pas més enllà. O senzillament viure cada instant com si fos el primer. I el darrer, naturalment.

Dani T. D. 3/7/2025

PROFESIONALES DE LA POLÍTICA HISPANIOLA

 Sin dejar de mentir, 

siempre diremos

 la puta verdad

   Atrévete a votar 

si practicas deportes de riesgo, claro;

(y en este país tan democrático...)

MORTALMENT FICTICI

 Soc totalment ficctici

de cap a peus,

de costat a costat.

Pur atzar que es desperta

cada mati

en una nova vida.

Un prodigi

que es somnia despert,

una mortalitat

que imagina que es eterna.

Eterna

fins que la mort

em convidi al seu llit.

Sí, soc totalment

fictici,

mortalment fictici.

Dani T. D. 1/7/2025

HORES IDIOTES RELLISQUEN

 Hores idiotes rellisquen

pels vidres de l'oficina tediosa,

mentre la vida pasa

a lloms d'un drac salvatge.

I els polítics es tenyexen les idees,

i els bisbes omplen els prostíbuls d'incògnit,

i la veritat es confon amb les més maquillades mentides,

i el sol està esgotat d'escopir tanta calor.

Hores ximples omplen les estones com poden

mentre la vida va passant

com una ferida ficticia i mortal

entre els dits elèctrics de l'atzar.

I els amos del món només saben jugar a la guerra,

i les pedres dels camins aprenen a plorar,

i els nens de la fam saben que no hi ha gaire cosa a fer,

i una ferida soledat sedueix totes les mirades d'aquest món.

Dani T. D. 30/6/2025

PARADOJA PRÁCTICA

 Sin perder nunca 

la esperanza,

jamás hay

 que esperar nada

de nada.

Diari secret, 6/2025