ben mort,
i mort vaig a treballar
perquè cal fer alguna cosa
per guanyar-se el pà.
I mort quedo per anar
a fer un tomb amb el meu amor.
Ella no sospita res:
creu que estic com sempre,
si sabes la veritat...
La veritat, la veritat
què és la veritat?
Potser es saber que un
a voltes està ben mort
en vida
i continuar com si...
Un moment,
que m'estàn trucant...
Dani T. D. 23/4/2023
desiertos que nunca acaban.
Desiertos sin ojos, sin manos,
sin preguntas, sin dudas...
Desiertos que son callejones sin salida.
Callejones sin salida que bloquean
el cerebro y el corazón.
Y todo se confunde:
lo de arriba con lo de abajo,
la derecha con la izquierda,
la verdad con la mentira,
el principio con el final,
el tu con el yo,
con nadie.
Y la vida con la muerte...
Mientras los días son desiertos,
desiertos que nunca acaban:
se van transformando
según sus necesidades,
según el soplo de los vientos,
según los derroteros que trae el azar,
en sus diversos disfraces
según ladre el destino.
Dani T. D. 23/4/2024
més jo,
i més ningú,
i més innocent,
i més intel.ligent,
i mOlt més idiota.
Cada dia sé més coses,
i sé menys,
i dubto més,
i encerto més,
i m'equivoco més,
molt més.
I tants anys
i al final què?
Res. Res de res
que ja és massa.
Dani T. D. 22/4/2026
DOS QUARTS DE SET!
Enèsim dilluns
i jo sense ganes de viure.
Em llençaria per la finestra,
però des d'un entresòl
em prou feines em trencaria
les cames.
Així que faig un esforç
i em proposo anar cap
a l'oficina com qui va a la platja,
al Temple,
o fins i tot el cementiri,
que tard o d'hora
allà acabaré,
més tibat que una espardenya.
És llei de vida,
o vida de llei,
que és el mateix
però amb Re sostingut..
En el metro,
camí de la feina,
m'acomodo en un seient
entre estàtues de carn,
dibuixades en l'espai rectangular
que ara es desplaça
cap a un destí
del tot fantàstic,
mentre disimulo les meves
poques ganes de viure
en aquest ximple dilluns
plens d'exitants misteris
que capten l'atenció de l'ànimes
més inquietes, tedioses
i discretes,
camí cap el no-res més
alliberador.
Dani T. D. 22/4/2024
No te tomes tan en serio...
que tal Y como
van las cosa,
en cuAlquier
momEnto:
cuando la idiotez suma puntos
para entrar en política
y los niños ya nacen viejos.
Parece que todo sea nuevo,
pero es la vieja historia
de casi nunca la que tropieza
en las mismas clausulas.
La ignorancia ya cotiza en bolsa,
los sacerdotes maquillan su fe
ante notorio, mientras las leyes
se ajustan a medida de los de siempre.
Parece que todo sea muy viejo
pero es todo lo contrario:
los profetas anuncian grandes cambiOs,
mientras suben las hipotecas en Marte.
Dani T. D. 18/4/2024
A vegades m'aixeco del llit ben mort, i mort vaig a treballar perquè cal fer alguna cosa per guanyar-se el pà. I mort quedo per anar a ...
.jpg)
.jpg)
