LA PUTA LLUITA

 La puta lluita és la de sempre: entre rics i pobres, amos i esclaus, egoïstes i salidaris, blanc i negre, roig i gris, dreta i esquerra, treballadors i estafadors... Monarquia o república, Picasso o Dalí, Serrat o Sabina, a sobre o a sota, fatxes o faixistes, anarquistes o socialistes, la bruixa o Blancaneus, els germans Marx o els germans Calatrava, la bossa o la vida, esurt o mort...

  Sembla que no hi hagi res a fer, que no hi terma mig o si. En el fons, la vida és un moment fugaç, (lo que dura dos peces de hielo en un wisky on de roks) i està plena de matissos. Els contraris, d'alguna o d'altra manera sempre s'acaben tocant. Per què no canviar el xip i apostar per un món més humà, més de tots?

  Ja sé que és una utopia. Ja sé que potser té regust a naïf, però si es reflexionés més sobre la fràgilitat de la vida, i que cadascú de nosaltres som éssers efímers, accidentals, mortals i bastant insignificants, potser les coses canviarien. Potser seria tota una revolució.

Diari secret, 10/2/2026

VIDA IDIOTA

      Vida idiota

en un món cada vegada més idiota,

governat per idiotes,

idiotes cada vegada 

més rics i poderosos.

No val la pena

prendre´s la vida tan seriosament,

si tot plegat

la vida és la suma d'unes quantes

voltes idiotes al voltant

                                        d'una petita foguera.

I nosaltres som

i actuem com idiotes esclaus.

Esclaus d'un sistema idiota

que promet al paradís

a base de productes

cada vegada més idiotes.

Va, treu les cerveses

i fem una mica més l'idiota

que son quatre dies.

Dani T. D, 9/2/2026

LES AIGÜES DE LA VIDA

 La buidor que a voltes omple els dies i les nits. El desig que desitja no desitjar... La lluna desmaquillada des d'una cantonada del cel.

  Els sorolls del pensament, rabotant entre les parets de la caixa craneal.

Hi ha moments en que la vida sona a una raresa bella, com una pel.li de sèrie B, que no s'enten ben bé l'argument.

En veritat ningú sap què és, ni si té algún sentit.

Un, al cap i a la fi, es deixa arrosegar per les corrents de les aigües de la vida. Per molt convençut que estigui d'anar per bon (mal, o regular) camí...

Dani T. D. 8/2/2026

BELLESA I CAOS

    Cada dia m'aixeco

plantant cara a la por

i la mandra.

No és fàcil,

és tot un exercici.

Al cap i a la fi

no deixa de ser

una forma de bogeria.

Perquè viure

és una complerta bogeria

en aquest món

que s'ha inventat

l'home boig.

Un animal que parla,

i a través de la parla

inventa el lleguatge.

I a través del llenguatge

inventa als Déus,

i els Déus

inventen el progrés

més tecnològic

i pervers.

I aquesta perversió

canalitza

la decadència més absurda

d'aquesta vida civilitzada

entre la bellesa i caos,

la raó i la ràbia.

El plural, el singular,

el res, el paradís...

Dani T. D. 4/2/2026

PAPALLONES DE PAPER

       Papallones de paper

en les voreres del camí

cap al res més ple i lliure.

No hi ha pressa,

malgrat les lleis

de les obligacions

més absurdes.

Tompoc hi ha pressa

encara que ho senyalin

els missatges de l'alactualitat

                                                     més ximple.

Papallones de paper

perfumen cada passa del viatge

cap a l'estació més bella i lliure.

Dani T. D. 3/2/2026

UN SOMNI MERAVELLÓS

 Vida 

quin somni tan meravellós

i a l'hora ben extrany.

Segons el poeta Jaime Gil,

va de debó,

però fins a quin punt?

Vida,

mortal malaltia,

sengons Kierkegard:

el primer existencialista,

o es el tercer?

Bé, què importa...

Vida,

pujar i baixar, 

per tornar a pujar

I quan més a dalt,

 més imbècil

i més animal.

Vida,

tota una al.lucinació

per bé i per mal.

Una aventura mortal.

Dani T. D. 2/2/2026

CUANDO LOS ESPEJOS SE DESPEINAN

 Cuando los espejos se despeinan,

y los sueños llegan tarde.

Cuando la oficina es un falso exilio

para los rotos corazones.

Y los besos se estrellan

en los parabrisas de los taxis,

mientras una luna de cartón

recorre los vagones del metro

mendigando algo de amor.

Mientras el planeta sigue gravitando

al rededor de un pedazo de membrillo,

persiste la atracción hacia el astro

con una fuerza gravitatoria alegre,

                                         a pesar de todo.

Dani T. D. 2/2/2026