em desperta de matinada,
per anar a treballar
tot arrossegant les invisibles cadenes
que, a voltes,
em desitgen ben lliure.
Vida salvatge
que em fa somniar ben despert
a qualsevol hora,
entre les cordes invisibles
d'aquest realitat tan irreal,
la que m'inventa viu.
Vida rara
que transpua bellesa i cansament,
poesia i comèdia,
tràgedia i crema catalana
entre els dits del més
trapella atzar,
el que em permet encara jugar.
Dani T. D. 21/20/2026

No hay comentarios:
Publicar un comentario