POEMA-RESIDU

 Residus, residus

la vida no és més que 

              un meravellós residu.

Residus ja de bon matí

   amb 2 de sacarina

volen com oranetes mar enllà,

mentre camino tot vorejant la platja

del meu cor que no és més

                                que un altre residu.

Deixalles, deixalles

només tanquen a l'agost,

                                     i tan sols quinze dies.

Residus de carícies

i petons

d'orgasmes urgents

entre els dits plens d'ànsia

                     i crits ofegats d'amor desesperat

                                                                   i solitari.

Pèrdues, malbarataments,

aquest món és un munt de residus

on la humanita, tan perduda,

                     cada vegada més

obsessionada pels malbarataments

                                     més productius

Residus, residus,

aquests versos

  també son uns absoluts

                          i entusiastes
                                                  residus.

Dani T. D. 8/5/2026