i em llenço al carrer
a la recerca de no sé què.
Necessito respirar,
trobar alguna espurna que
m'indiqui cap on seguir
aquest laberint farcit d'ombres i de reflexos,
que contraposen miralls
de punts de vista que s'acaben fuesionAnt.
I que, finalment,
no signifiquen res de res.
A voltes arrossego
un sac ple d'arena fins dalt,
mentre em perdo pels passadissos
que es dupliquen en la propia ment.
I a voltes
no sé ben bé què necessitò,
ni què vull:
un ram de petons i caricies apasionants,
un amor serè,
una platja paradisiaca,
llencar-me al buit,
aprendre a tocar al saxo,
sortir del món, de mi, de tot, de res,
d'aquest versos que ja prenen
altres camins....
Dani T. D. 21/5/2026
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario