SERÀ UN GRAN ANY

 

  A la fi havia acabat al Nadal dels cordons  i començava un any nou. Trescents seixanta-sis dies per endavant. En Xavi s'havia llevat tard, aprofitant que era diumenge. Aquells dies havia estat meditant sobre aquells dies veniders. Prometien o, depén...

   Davant d'un cafè recent fet, tenia clar que el temps vola cada vegada més ràpid, encara que aquest no deixa de ser una cosa absolutament abstracte, com la nocio de felicitat. 

  I parlant de felicitat, en Xavi cada cop li preocupava menys conquerir aquest estat hipoteticament benestant. Per ell hi havien coses més interessants o vitals.  Als seus cinquanta-u anys encara no sabia si la vida tenia alguna mena de sentit, però des de feia uns anys havia decidit prendre un postura radicalment optimista, doncs el simplement d'estar despert i regar la planta de la curiositat, hi havia més que suficient.

 Dins d'un abric, en Xavi, havia sortit a donar una volta. De tant en tant un vent fred li removia els cabells, i de pas li refrescava els pensaments. Aquell any recent estrenat prometia moltes coses bones, malgrat tensions, putes pandemies, enveges de merda i conflictes mundials. Potser la humanitat ja no te remei, qui sap.

   Mentre caminava pel barri, en Xavi mentalment anava fent una llista per explorar i omplir aquell nou any que tenia per endavant: potser publico un llibre, em caso, vagi de viatge a la India, fundi un grup de teatre, organitzi un club per gent avorrida i alegre, compongui un disc. O potser em vagi a viure a la muntanya i em dedico a la meditació i a fer gimnasia sueca. O constreixo un menjador social, obri una llibreria cafè, estudiï en profunditat la llei gravitatòria de Newton i la filosofia de Hegel, rellegeixi els poemes de Borges i d'Emmily Dickinson....

I és que hi ha tantes coses per fer i per desfer en aquesta vida tan extranya com màgica, i mai es tard. 

  En Xavi, ja enfilant cap a casa, de sobte es va sentir el rei del mambo. I es va dir que aquell any seria un gran any. I és que sempre hi ha alguna cosa nova que viure i que reviure, fins i tot el darrer dia d'un. Ja que deixar de ser també ha de tenir el seu què.

Dani T. D. 9/1/2021