Cada vegada que estic davant d'un full en blanc o d'un nou document de word, no sé que en sortirà: un poema, una narració, un pensament, un enèsim intent de novel.la...jo qué sé.
La qüestió és escriure. M'agrada, em senta bé. M'ajuda a ordenar els pensaments, a endreçar les andromines mentals que tinc dins meu.
Em dóna la possibilitat de volar amb la imaginación amb l'ajut del llenguatge.
No sé perquè ho faig la veritat. Ho faig i punt.
També em permet desfogar-me. Burlar-me de la quasi sempre decepcionant i filla de la gran puta realitat. Es com obrir portes a altres vides, vides ficticies. Que a vegades, aquestes vides ficticies, son més autèntiques que la vida real, la vida verdadera (o qui sap).
Encara que la realitat està feta de molta ficció. Perquè fins quin punt és real la realitat. Hi ha prou per encendre la tele, la ràdio, o simplement anar a fer un tom pel carrer. De tant en tant surt la mateixa pregunta: que és tot això? Té alguna mena de sentit la vida?
Potser no té sentit. O pel contrari té molts sentits, sentits diferents. Tot depén de l'estat anímic, del que s'ha menjat, begut, fumat, estimat, sentit, o simplement de les paraules que un ha triat a l'hora d'escriure.
Dani T. D. 2/1/2022
.jpg)
.jpg)
Gracies per escrit. Això ens passa a molts!!! Però va be seguir escrivint i lleixin.
ResponderEliminar